El Gran Banal

Carnisser, hostaler i Jutge de Pau. És el Gran Banal. Té un caminar elegant, més elegant que un ballador de sardanes antic. Porta les millors ulleres que s'han vist mai per Banyoles. És autor de frases cèlebres com allò de "vols verdura de malalt?" Com a hosteler és un 10, com a mínim! Ell és el continuador de la Fonda Comerç de Banyoles, o sigui de Can Banal, un hostal que si quedés vergonya en aquest món els d'en Mitxelin li regalarien un fart d'estrelles. Can Banal és una poesia estesa al món: les uralites blaves, el retrat d'una iaia penjada en un dels menjadors, les cortines, els puros, la vitrina amb algun peix mig dissecat i una ampolla de vi blanc. Can Banal és una parròquia de consideració, és una tertúlia més preparada que la d'una universitat de lloques i grills. Can Banal és un prodigi que hauria de ser condecorat cada deu segons, tirant curt. Però el Gran Banal també és carnisser i és un entès en carns i un carnisser del carrer de Girona que manté una seriositat que ja es va perdent. Aneu-hi, si teniu una mica de decència. En Banal, ja per anar acabant, és Jutge de Pau, i si aquest país fos una mica com Déu mana ja l'haurien nomenat jutge primer de tots els jutjats. Home de diàleg, de conversa, sempre es frega les mans i sempre té una bona paraula per la gent. Amb en Banal no hi haurien injustícies, ni bestieses, ni abusos. Banyoles té la llet de tenir un personatge com en Banal. Xica de Gardi als peus del Gran Banal. Aixequem la copa pompadur de xampany i brindem pel nostre Jutge, Carnisser, home de pau, ciutadà il.lustre i amic personal al qui tenim la sort que ens conegui pel carrer i encara ens saludi.