Els prodigiosos Blanch

La il.lustració, la raó i tot plegat té un deute pendent amb la família Blanch de Banyoles. En Miquel Blanch va ser llibreter i impressor, un cavaller de les lletres, un home que infonia respecte des de la seva veu nassal i aquelles ulleres gruixudes de professor d'universitat civilitzada. Quin astre, en Miquel. Hi entenia de tot: de cine, de llibres, de política. Era un antifeixista declarat, i convençut. Ens va deixar i amb ell se n'anaren aquella llibreria que feia olor de tinta i on ressonaven, de fons, les màquines impressores com si fossin un trenpinxo a mig gas. L'altra il.lustrat de la família és un seu nebot. L'home que ens porta els diaris a les cases. Faci fred, nevi, ploguin galaputs o es rebenti el terra de calor, en Blanch s'embardissa pels carrers de Banyoles amb la seva moto de tota la vida. És un caràcter, és un tità, és un Strogoff, és algú que mereix premis, condecoracions i tota mena de distincions. Gràcies a que en Blanch matina com un monjo, els banyolins s'esmorzen amb el diari davant dels nassos. N'hi ha que no ho valoren perquè hi ha gent per tot, hi ha gent que pensa que la Vanguardia la porta el rector sota el braç i la reparteix amb una benedicció després de la primera missa del dia. Ja n'arribeu a ser de ximples. A Banyoles la il.lustració sempre la porta algun Blanch: abans l'impressor, escriptor i llibreter, ara el seu parent de la moto. Si tinguessim una mica de decència ens subscriuríem a la Vanguardia i veuríem com la primera llum del dia arriba acompanyada d'un soroll cansat de moto que ens recorda, vagament, a la fressa de màquina d'imprimir del gran Miquel.

Xisca de Gardi Primera Assemblea

El passat cap de setmana vam reunir-nos en assemblea els de Xisca de Gardi. El lloc? Un remot hostal envoltat per les muntanyes de Pujarnol. Els integrants de l'organització secreta van fer alguns repassos sobre temes d'importància (mestresses, àpats, nul.litats humanes, tarumbes, fregadisses i llapets) Es va pactar, tractar, decidir, es van perdonar vides i es va anar al gra en moltes coses. Vi novell i xampany Rovellats, amanit, embotit i un arròs professional que es digne d'esborrar qualsevol tonteria escrita sobre menjars i altres dèries. Ja n'hi arriba a haver de papadineros i xarlatans. Rabior de dents per jalar que és el que compte, collons! Xisca de Gardi en assemblea va fer postres i, tot seguit, el grup es retirà a prendre a cafè davant la vora del foc de la Torre. Lloc esplèndid: la tarda queia a poc a poc, com una fulana que es va treient la roba i vol fer alguna cosa més que jeure. Les brases de l'alzina feien una escalforeta medicinal. Collons! Quin món tan deliciós!

mercat del pentagon

Dissabte. Compro la premsa. Direcció Plaça Major. Terrassa i vermut. Sorpresa! Al mig de la plaça trobo una garita on fan xurros. Vaig fregar els ulls repetidament, per veure si era una alucinació resultat de la nit anterior. Però no. Passejo la mirada per la resta de la plaça i veig unes paradetes de productes ECO, tots els referents ecològics i ecologistes, però res d'econòmics. El pentàgon ens ha fotut un circ idèntic com a totes les petites ciutats dissenyades amb una fredor digna de la rússia d'Stalin per algun sonat que deu sortir d'un màster d'esade. Pot estar aquest pla al darrera del tancament de pastisseries? Sense personalitat només ens queda convertir-nos en un gran i ridícul magatzem. Pentàgon...... xisca de gardi et vigila. Mal parits.

SGA va trucar-me preocupat

SGA és el masover de Xisca de Gardi en el món dels naps, les cols i l'oli de Ventalló. És un saberut com nosaltres. Hi entén de tot, com nosaltres. És dels nostres. SGA ens va trucar preocupat per la possible desaparició de pastisseries banyolines. Vam xerrar, vam convenir, vam tractar. SGA escoltava a l'altre costat del telèfon, feia pauses de preocupació, fins i tot li vam sentir una veu fluixa, d'afectació. No és pas per menys: les pastisseries ens haurien de preocupar a tots. El masover ha dit que farà feina en aquest sentit. Xisca de Gardi ho veu tot i confia amb SGA.

Plataforma Salvem les Pastisseries

A les comarques gironines hi ha un excés de salvem rostolls, pastanagues i conills porquetins. Està bé, no passa res. Cadascú és com és. Però i les pastisseries? D'un temps a una part, les pastisseries desapareixen i avui pau i demà glòria. Què cordills passa? Trobeu normal que ens tanquin una pastisseria i que les institucions, el bisbat, la Cambra i el consulat de Gàmbia no en digui res de l'assumpte? En un país civilitzat, el tancament d'una pastisseria hauria de portar a la creació d'un gabinet de crisi. Com a mínim. Des de Vidalconfidencial, el confidencial costumista i elegant, posem el crit al cel davant certs rumors que a Banyoles ens tanquen dues pastisseries excelsior. Segons fonts ben informades, es possible el tancament de Can Ciurana i de Can Poc i Bo. Això, nois, no és pas normal. Si el que fan córrer és cert, estem davant d'un cataclisme molt més perjudicial que el canvi climàtic o la grip del pollastre. Estem davant de la fi de les lyoneses, de la nata muntada, de la pasta de full...Estem davant de la fi del pal.ladar, del bon gust, dels postres de festa major, estem davant de la desaparició d'un element, els postres, que són la paret mestra de les nostres famílies. És urgent que fem alguna cosa al respecte. Comença a ser hora de crear la Plataforma Salvem les Pastisseries Tradicionals. Esperem que l'admirat Garcia-Arbós deixi durant algunes setmanes les seves dissertacions sobre naps de Florida i cols de la Matarranya i es posi a reivindicar les nostres pastisseries.

El Gran Banal

Carnisser, hostaler i Jutge de Pau. És el Gran Banal. Té un caminar elegant, més elegant que un ballador de sardanes antic. Porta les millors ulleres que s'han vist mai per Banyoles. És autor de frases cèlebres com allò de "vols verdura de malalt?" Com a hosteler és un 10, com a mínim! Ell és el continuador de la Fonda Comerç de Banyoles, o sigui de Can Banal, un hostal que si quedés vergonya en aquest món els d'en Mitxelin li regalarien un fart d'estrelles. Can Banal és una poesia estesa al món: les uralites blaves, el retrat d'una iaia penjada en un dels menjadors, les cortines, els puros, la vitrina amb algun peix mig dissecat i una ampolla de vi blanc. Can Banal és una parròquia de consideració, és una tertúlia més preparada que la d'una universitat de lloques i grills. Can Banal és un prodigi que hauria de ser condecorat cada deu segons, tirant curt. Però el Gran Banal també és carnisser i és un entès en carns i un carnisser del carrer de Girona que manté una seriositat que ja es va perdent. Aneu-hi, si teniu una mica de decència. En Banal, ja per anar acabant, és Jutge de Pau, i si aquest país fos una mica com Déu mana ja l'haurien nomenat jutge primer de tots els jutjats. Home de diàleg, de conversa, sempre es frega les mans i sempre té una bona paraula per la gent. Amb en Banal no hi haurien injustícies, ni bestieses, ni abusos. Banyoles té la llet de tenir un personatge com en Banal. Xica de Gardi als peus del Gran Banal. Aixequem la copa pompadur de xampany i brindem pel nostre Jutge, Carnisser, home de pau, ciutadà il.lustre i amic personal al qui tenim la sort que ens conegui pel carrer i encara ens saludi.

Viatges a Corea del Nord

Per què no organitzem un viatge a Corea del Nord? No us fotaria gràcia conèixer aquell noi, el que fa de president hereu? Té un crepat de cabell que sembla haver quedat enrrampat a la Central Elèctrica de Can Puig. Riu com una mostela. Està greixando, el carcant. Va vestit com els de la Ferreteria de Can Manxa d'abans. Porta unes ulleres que sembla la Llúcia del Casa Nostra. I es mou com si anés una mica mudat de calçotets. Al cim la bèstia d'en Kim sempre té un milió de llampats que desfilen amunt i avall. Amunt i avall com fèiem nosaltres quan érem petits i ens feien anar com volien. Aixequen plomeros, cartells i banderetes com les del Barviland. El Déu que els va parir. Hi podríem anar aquest cap de setmana amb una Teisa, no? Estem més que segurs que en Kim, o kimet, a Xisca de Gardi la rebria amb tots els honors. Al cim ens deixarien remenar la bomba atòmica i encara fotríem neteja. Hi ha Ocells, a Corea del Nord? Ja ens entenem.

Nominacions Xisca de Gardi

La cosa de la silicona a l'engròs ha nomenat les seves gallines remullades. Quatre plomes de pal de galliner que es passen tot lo dia empastillades i empornalades de potingues. És un engany dels bons. Per començar només cal veure aquesta mossa, la Penèlope, que fot més aviat basarda i que se n'han de tenir de ganes per anar-li al darrera. Xisca de Gardi, en canvi, ha fet les nominacions del seu certamen. L'actriu nominada i guanyadora és la nostra Meritxell. Ho té tot la mossa, és guapassa, simpàtica, està ben alimentada i és la nostra musa i mestressa. Xisca de Gardi no enganya. Xisca de Gardi promet. Xisca de Gardi tria, regala, celebra, honora, i venera. Ella és la nominada, reina, guanyadora i tot el que vulgui. Nosaltres, confrares, adorem, que és l'únic al que hem vingut en aquest món embustero.

Hivern comercial

Els meteomentiders ens avisen de l'arribada d'una cosa de tempestes i mal temps, i fred siberià i neu polar. És una mentida, cavallers! No oblidem que l'anunci dels del temps coincideix amb les rebaixes i que els abrics i les mantes nòrdiques no es vénen ni a tiros. Per tant s'han inventat un fals hivern que ens vénen per entregues com els cromos de fútbol. No us ho cregueu pas. Xisca de Gardi informa que la setmana que ve cardarà sol i més aviat farà força calor. No compreu pas cap abric que amb un jersei tirat per l'espatlla en tindreu prou. La vida és una mentida que deia un d'Orfes.

dinar clandesti

canvidalconfidencial en exclusiva!!!!!!!!!!!!!!!
es va poder realitzar aquesta fotografia del menu d'aquest dinar.

A favor del canvi climàtic

Ja n'hi ha prou d'embusteros i xarlatans. Ja en tenim la pipa plena de predicadors del temps i de cantaires de l'apocalipsi. El canvi climàtic fa temps que funciona i no passa res. No us agrada veure llombriguitos pel carrer? I tiretes al mes de gener? I tanganiques que treuen el caparró voltats de tatus? Collons, va, que això es tropicalitza. Que ja són molts anys de passar fred, de gelades, de panellons, de viure amorrats a la vora del foc, d'anar tapats com esquimals. Que ve el canvi climàtic i que aviat això serà una platja i qui dies passa, anys empeny. Nosaltres ja hem après a fer daiquiris i a jeure tot lo dia.

Ja som aquí!!

Bé, per començar podríem començar a buscar les raons per les quals es va veure un directiu del Punt pujant en un cotxe amb el president de la Gironina d'ERC i el seu coordinador de comunicació. Segons ha sabut canvidalconfidencial van anar a dinar a Can Gifre de Cartellà

can vidal confidencial

entre pop, riojas, riberas i vi de la terra s'analitza, es critica, s'exigeix, es puntualitza,
es reflexiona, es discuteix, i sobretot es riu........UAH

xisca de gardi inicia etapa entre tapa i tapa

X.