Dimarts vaig anar a Figueres

Dimarts vaig anar a Figueres. Tornant, em vaig voler parar a dinar a Can Roca d'Esponellà però era tancat. Després d'un breu moment de dubte em van venir al cap els guisats de Can Masonet i vaig enfilar la carretera de Vilert fins a Galliners, de Galliners fins a Vilademuls i de Vilademuls fins al trencant de Sant Esteve de Guialbes. Feia sol, l'aire era net i em vaig anar empassant els pocs quilòmetres fins a Pujals dels Pagesos sense gairebé ni adonar-me'n. Vaig apagar la ràdio. Em feia nosa. Passsant per Orfes vaig estar a punt de parar-me a la Barretina però vaig tirar endavant mentre recordava les tres o quatre vegades que havia fet aquella carretera a peu quan érem prou valents per anar a fer la Marxa dels Quaranta. Pensava en el pa amb xocolata dels de la Torras, en el caldo bullint de Can Callís i en les taronges de Can Darnés. En arribar a Can Masonet també vaig trobar tancat. Em vaig emprenyar perquè la gana m'havia començat a corcar la paciència i em vaig deixar anar fins a Borgonyà. Era tret segur: amanida, arròs a la cassola, llom amb patates fregides, vi negre amb gasosa, cafè i un rot amb la boca tancada que em va deixar les galtes botides com un trompetista. Sortint vaig pensar en allò que deia en Miquel del dia que va veure el Voltes ple de gent i em vaig adonar que jo també estic enamorat del meu país.