T'hem vist ballant

T'hem vist ballant al Mas de nit, en la penombra d'una de les sales, al costat d'una gran columna. Eres el penúltim resplendor de la nit. El que acaba enlluernant, el que et deixa estabornit. T'hem vist ballant al costat d'una amiga teva somrient-li al món, contra els últims vapors d'un divendres. Tenies un serrell ben acabat, uns ulls que no són d'aquí, un nas que tampoc és d'aquí, i vam pensar, per uns instants, que estàvem davant una altra reina d'Egipte. Ballaves lentament i el teu cos amb poder emergia sobre els nostres ulls de boxajedors sonats. Només recordem de tu el darrer passatge al passeig de la indústria, el teu cotxe aturat, la teva manera llunyana de parlar-nos, la sensació que érem, només, en un somni d'opi fort perduts en la immensitat d'una nit saigonesa. Recordo que duies el teu gos inscrit en la paret del mòbil. No sé què vam parlar. Llavors, vam marxar i vam recórrer a peu els carrers d'una Banyoles de matinada, i encara ens vàrem intercanviar trucades estranyes a mig camí del somni i la vigilia. Eres real, ho sabem, i només desitgem viatjar, de nou, a les penombres de la nit, per sentir la teva veu acompassada i perdre'ns en els teus ulls de Nil.