dijous, 22 de febrer del 2007

Nosaltres amb en Mià

Xisca de Gardi avisa: no estem pas de romanços, nosaltres. Sabem que uns xupatinters han posat una "munta" sense sentit als de Can Mià. En Mià se n'ha fet un fart de denunciar-ho i ningú li fa cas. Nosaltres sí. Perquè nosaltres som gent del país i ens creguem el que ens diguin la gent que són com nosaltres. Si ve un noi i et diu "ep, m'han cardat una munta i no la penso pas pagar perquè jo no he fet pas res". Si un del país te diu una cosa així, li has de fer cas per collons. Li has de deixar la casa, l'escopeta, el que faci falta. En Mià és benvingut a Xisca de Gardi. Que sàpiga que aviat el visitarem, farem un tec a casa seva i el cridarem, com fem sempre, amb els nostres cuiners de garantia. Quan hagi vingut fins la nostra taula, ens aixecarem, i com gent educada que som li anirem donant la mà i felicitant-lo per la meravella de restaurant que té. Tot seguit li direm adéu i caminarem, una mica de tort, cap als nostres cotxes. En cabat, ja sabrem cap on hem de traginar la resta de la tarda. Ja m'heu entès.

2 comentaris:

mastegatatxes ha dit...

Quin dia quedem? Divendres que ve seria de puta mare. Xefla, cafè, copa i visita al consulat de Xisca de Gardi de Melianta

Anònim ha dit...

la munta no cal pagar-la la casa es gran....
mia mia ...quin fred que fa....