La Montse i en Lluís ja han matat el porc

Aquest any tampoc he pogut anar a casa d'en Lluís i la Montse. I en sap greu. No he vist el serrell dels Pirineus. No he vist l'estesa llarga de Pla de Martís. No he vist el món des del forat d'una barraca amb cortines fetes de saques de plàstic. No he quedat fumat per carn a la brasa. No he provat un vi de Vilavenut que deixaria el del Priorat com un flit de matar mosques. No m'he assegut a esmorzar i deixar que el temps m'atropelli, i quedar anyocat mentre en Lluís parla, parla i parla, i la Montse va rient, i en Barretina en diu alguna de les seves, i la cortina de plàstic es va movent per deixar entrar nova gent. Han matat el porc i el món ja és nostre. Tot i així, ja he passat per casa d'en Batlle perquè ell també ha matat porc, i hem menjat un tiberi en el seu soterrià. Els porcs a Banyoles es sacrifiquen perquè la felicitat viatgi en forma de llonganissa, i es vagi diluint en vasos braus de vi. El gener la vida és un greixot, un costelló o una mica d'embotit. La vida és una perola. La vida és aquesta bèstia meravellosa que es deixa fer la clenxa mentre xiscla. No em vingueu amb rebentades ecologistes, el porc és molt millor que tots nosaltres, ell és l'artista del geners de les nostres vides.