La germana de la Meritxell

Vam quedar sorpresos entre els llums evanescents del Climax. Gent, fum, siluetes, copes amunt i avall. I ella serpentejant entre els joncs del Climax. La germana de la Meritxell. Vam cometre la gosadia, o la infàmia, de parlar de la seva germana amb ella. Sense adonar-nos que ella també és un fruit de l'atracció. Té un somriure esplèndid. Té una simpatia sobrenatural que és molt cara en un món de portland com el nostre. S'endevina dolça. I se'ns en va, i no en va, li dediquem aquest post. Xica de Gardi la té en la retina, guardada, conservada, i amb això en tenim prou? Qui ho sap.