Xisca de Gardi envia un altra astronauta a Barcelona

El primer va ser l'avi Lura. Va anar a Barcelona de passeig de nuvis i quan va tornar li va dir al meu pare: "Miquel, ja ho som vist tot". Foteu-vos, marcians. Barcelona és la fi de la Via Làctea i para de comptar. Com que és això i res més, Xisca de Gardi enviarà properament un altre cosmonauta per palpar el planeta Barcelona. Una missió científica. Una missió espacial. El noi en qüestió trepitjarà la cosa aquella de Barcelona i ens enviarà, properament, fotos de tangues, llombriguitos i carns per estampir. Des de la base de Xisca de Gardi mirarem si el material és tan bo com les natives Meritxell i cia. Segur que no. Però mentrestant, si el primer astronauta fa forat, vindrem tot darrera. Perquè l'avi Lura ja ens va dir que Barcelona és el final del món i sempre és bo si hi ha algun Ocell al final del món (tu ja m'entens, Pep) i mirarem de fer una mica esquilet. Com quan anàvem al Casa Nostra, ens en durem el llonguet amb carn arrebossada i una Fanta. I explorarem. I buscarem. I revisarem tots els terrenys trepitjats pel primer astronauta. I anirem trencant la llei de la gravetat i a la primera xava que se'ns posi pel camí, la durem darrera les canyes americanes. Barcelona ens espera. Ep! Però, tard o d'hora, tornarem a casa. Que a casa hi falta gent. I mentre expliquem l'última aventura fotrem una arengada al foc, i a coure's, i a veure com el món s'acaba a Barcelona però que, collons, sempre comença per Banyoles. No, avi Lura?