Assemblea de Xisca de Gardi a Ataun

He arreplegat el disc d'en Junkera i per títol hi té "hiria" o sigui ciutat. Sembla un disc d'urbanites, però cagom l'ou, és una altra cosa. Perquè una de les cançons està dedicada a la gran Ataun. El poble. El lloc. El santuari. El pelegrinatge obligat. Ataun és un poble guipuscoà on el temps s'atura i les carreteres no van més enllà. Es la pàtria de Barandiaran i de Yoldi. Els grans entre els grans. A Ataun m'hi vaig aturar per comprar un Egin fa molts anys. El cel pixava una pluja negra, i la muntanya s'ennegria, i els verds que ens envoltaven pujaven cap a un to fort, fosc, malparit. Ataun trencava els colors amb els seus caserius blancs i rojos. M'hi vaig aturar per entrar en una botiga que venien de tot on els dos dependents semblaven bessons. Eren com en Pere de Can Comerma: delicats, esplèndids. A Ataun només venien l'Egin. I para de comptar. I amb el diari a les mans vaig preguntar per la carretera perduda que menava a Orexa, la pàtria del poeta. Collons, mig poble d'Ataun va sortir per intentar explicar-m'ho. Era el poble, el santuari, el lloc, la gent senzilla, camises ordinàries, pantalons comprats a mercat, espardenyes barates. Em van envoltar i en tots ells vaig sentir l'expressió antiga i reculada de l'hospitalitat. Ataun. El seu nom és un so, un retruny, un picar contra la pedra, un eco entre les muntanyes, una txalaparta que traspassa les valls. Tothom ja sap que Xisca de Gardi farà un viatge. Pujarem en un autocar amb cuiners de prestigi: en Pere Mià, en Bertus, algú de Can Comas i algú de Can Bernat, carregarem postres de Can Ciurana i Can Poc i Bo, Cardú, tatianes, quinieles, fàries, articles d'en Gadafi i d'en Quimet, en Lluís Carbó, vi de missa, vi de Vilavenut, whiskey irlandès, postres de les nostres, i tapes de Can Vidal. Aquest viatge té una fi: Finisterre. I pel camí, desviant-nos fins l'impossible, haurem d'aturar-nos a Ataun. Comprar l'Egin, parlar amb els comermes bessons, demanar per Orexa i viure, uns instants, la pluja infatigable, els ressons de les muntanyes, els boscos ancestrals. I com que serà l'hora de dinar deixarem reposar els nostres cuiners habituals i ens despatxarem unes alubias de Tolosa. De fons, el poble més antic de l'univers. Que ningú es preocupi: el viatge té bitllet de tornada: el nostre fabulós Pla de l'Estany.