dimecres, 28 de març del 2007
Somos Chicas de Club (Som Noies de Club)
Xisca de Gardi es complau d'anunciar la pròxima reposició d'una de les películ·les més injustament oblidades de la història del cinema. Com ja deveu haver endevinat es tracta de "Somos Chicas de Club, rock fuerte en el club Madam's" (Som Noies de Club, rock fort al club Madam's) de l'insigne director Patricio Boy Grant. La protagonitzen Terri Summer, Roberto Chivas, Anastasia Mayo, Andrea Moranti, Dora Venter, Ramon Guevara, Dana Pal, Robby Blake i Jesi Tairona en una prodducció de Tango Pro per a New Madam's. L'argument és el de sempre: una noia abandonada pel seu xicot de tota la vida, prova de superar el desengany refugiada en una casa de cites i coneix un viatjant de fil amb qui satisfà totes les fantasies intel·lectuals que encara desitjaria amb el seu xicot. Aquest és el cinema que ens agrada, el que explcia històries quotidianes, el que no perd el contacte amb la realitat i entén l'art com una expressió de llibertat que s'allibera del recargolament que l'ha constret durant anys. Les interpretacions són les que s'han d'esperar: elles són manyagoies i netes, es deixen fer de tot sense protestar i no expliquen mai res. L'edició del DVD inclou un mapa per anar a Capmany i un altre per anar a Siurana per si un de cas el Madam's està tancat. Encara hi ha gent decent en aquest món i Xisca de Gardi els té en una gran estima.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
A mi sempre m'han agradat les històries d'amor senzilles. Sona el timbre. Una dona manyagoia surt obrir vestida només amb un barret de cowboy. L'home és un lampista. La dona li diu: "sort que has vingut, perquè m'anava a dutxar i l'aigua surt massa freda". Segona toma: el lampista està assegut i té la dona asseguda contra ell, ben falcada, pujant i baixant com si anés en una Teisa de les velles. Història d'amor senzilla, sense traumes, sense complicacions, sense cap rodo, sense pulecres. És la típica història que veiem sempre en el cinema de part de bo, el que amb cinc minuts ja en tens prou per embolicar-te amb l'argument i deixar la pantalla ben fresca amb el teu particular xiu-xiu.
L'autor d'aquesta història es complica massa la vida; no se pa per què
Com propugna el comoitè d'Orriols no hi ha pa re mellor que les històries clàssiques:
... entre Rocco Siffreddi i Sylvia Saint
... les de Corin Tellado
... les de la joventut perduda al xinaderu del Dallas
... les de la joventut estrenada a la caseta de fusta
Publica un comentari a l'entrada