Moliner Cercle Viciós

Ens agradaves més carnosa. Perquè excel.lies, perquè eres un domini de fantasies, una rodonesa quasi anys vint. Però ets capritxosa i t'has deixat algun quilo sota algun sostre de ventiladors i màquines de batre. Què hi farem si t'has entrebancat amb la moda. Però ets la nostra escriptora de capçalera. I això de tenir una escriptora a la capçalera del llit sembra migdiades xopes i cops de cap que no són d'aquest món. Xisca de Gardi pensa. Xisca de Gardi rumia. Xisca de Gardi té coses al cap, algunes força fosques, febrades, i t'imagina a la inauguració de Cal Moliner de Banyoles. Sí, guapa, aquí tenim una cosa que es diu Cal Moliner i on aviat hi haurà palplantada una oficina de turisme. Es l'edifici més vell i més primitiu de la Plaça Major. Al fons hi ha un remolí de recs i alguna mena de bassa on, molt abans, l'aigua devia servir per alguna cosa que desconeixem. Imaginem les portes tancades. Imaginem una calor espantosa. Imaginem un cercle viciós. I tu en el centre. Tu controlant l'escena. Dominant-la, quasi esparracant-la. La inauguració perfecta. La nostra escriptora de capçalera oferint-nos tot el seu estil, a cor que vols, a cor que rebentes, a cor que es trenquen les bigues de Cal Moliner. Moliner? Què?