Una dolça italiana ens visita

Ahir no tot va ser negatiu. Una dolça italiana va visitar el nostre cau. L'he reconeguda de seguit: era aquella criatura d'ulls negres de llustre que se'm va quedar mirant a l'entrada d'un bar innombrable. Vam intercanviar mirades de carn de perol, però jo estava enfeinat i vaig seguir cap dins. Ara des de la distància transalpina, ella ens segueix. Tard o d'hora, caurà. Xisca de Gardi no perdona. I sabem prou bé que deixarà adreça de contacte. I que en l'adreça hi figurarà un àtic a Roma, assolellat i amb decoració art-decó. El visitarem. El revisitarem. I veurem caure el món des d'aquelles alçades. Llavors, estarem molt a la vora de la immortalitat, als peus d'una italiana quasi de marbre.