La Isabel té la varicela

M'ho van dir dissabte a la nit: la Isabel té la varicela. Vaig reaccionar pensant que l'aniria a veure l'endemà, però l'endemà no era ningú. Reina meva! La varicela? A la teva edat? Valgue'm Déu!! Xisca de Gardi havia de fer alguna cosa. Hi hem parlat per telèfon i ja hem quedat que farem una visita a la casa familiar del carrer Sant Martirià. Algú que visqui al carrer Sant Martirià és mereix, com a mínim, una visita de les d'abans, les que es feien a les bones persones pel sol fet de ser-ho. Hi anirem mudats, segurament amb unes gotes de colònia. Ens haurerm canviat els calçotets i els mitjons i li portarem alguna flor i un llibre. Ens agaradrà seure al seu costat i la trobarem tan guapa com sempre, encara que faci mala cara. Ella estarà estirada al llit i contemplarem l'estampat de la malaltia al tros de pell que ens sigui autoritzat de veure. Potser hi trobarem la Meritxell i la visita haurà valgut encara més la pena. Parlarem del temps, de música, dels amics, d'alguna xafarderia que ens faci gràcia. Però estarem pensant en una altra cosa. Al cap d'una estona ens acomiadarem, elles riuran perquè alguna bajanada que els haurem dit els haurà fet gràcia. I ja a fora, veurem el carrer Sant Martirà que s'allargarà davant nostre. Pararem a la cruïlla amb el carrer Sant Antoni i ens aturarem un moment pensant que haurà valgut la pena contemplar tres de les millors imatges que es poden veure a Banyoles.