La becària ja no em parla. Ni em somriu. Ni tan sols em mira. Avui ha vingut amb un jersei de llana de colors amb els punys taronges i una caputxa que li cau per l'esquena com si li volgués destapar el melic. Jo encara me la imagino a la dutxa, sense el jersei, amb un regalim inacabale d'aigua corbant-li per la cintura. La tinc a dos metres. Ja no desprén cap olor.
He hagut de minimitzar la finestra de cop perquè se m'ha acostat. El cor encara em va a mil per hora. Ha lliscat fins a la meva taula fent anar les rodes de la cadira. quan he vist que venia no trobava la ratllets per amagar el vincle del bloc i m'he cardat nerviós com un testimoni fals. M'ha anat d'un pèl. Li he allargat la mà per saludar-la i me l'ha pres. «Celrà de quina comarca és?», m'ha preguntat. «Del Gironès», li he dit sense deixar-li anar la mà. «Gràcies». I ha marxat lliscant una altra vegada cap a la seva taula. Encara sento la frescor d'aquella mà sobre la meva. I encara dec fer cara de pallús. Ara no tinc collons ni de girar el cap per mirar-la perquè em fa més por que una pedregada. Si me la miro cauré, em cardaré vermell, no sabré què dir, voldré marxar i m'aixecaré. I quan estigui caminant tots els de la feina veuran que porto la bragueta oberta i me la cordaré però em vindrà rajera de nas i anirée al lavabo a mocar-me. Ho faré amb paper de vàter i tornaré a la taula sense saber que tinc una burilla de crosta, pèl i moc empastifada al bigoti. Serà una catàstrofe. Voldré refugiar-me al telèfon i trucaré un advocat que conec però estarà comunicant. Tinc ganes de plegar, de marxar cap a Banyoles, d'anar a Can Pons i cruspir-me una tapa de ronyons i beure una cervesa. Tinc ganes de tornar a Xisca de Gardi perquè allà les becàries són manyagoies i sempre tenen ganes de dutxar-se.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
11 comentaris:
Veo que los chicos aun siguen siendo de fácil acceso, ingenua de mi... pensar que es posible la evolución del macho a persona
No sé què dius però sé el que desitges
El mascle, Sensaciones, no vol ser persona, ni falta que li fa. El nostre ecosistema és la carn en les accepcions més golafres del Diccionari. Què fem, doncs, Sensaciones? Ballem un ratet?
Has quedat vermell i cardat. T'he vist. No has cardat res en tota la tarda i sospito del que has anat a fer de seguida que t'ha deixat anar la mà. Saps lu que'ts?
Doncs i això i per això no es te honra no hòsties de cap classe.
así os va con las mujeres jejejejeje. Mujer insatisfecha , mujer infiel ...
newoman saluda a sensaciones...mujer infiel????pero en qué mundo vives?comprendo que estamos empapados todavía aun de una larga tradición cristiana...pero me duele tremendamente en alma que una chica joven
-si es que eres joven claro- use ese adjetivo...infiel y más para referirse al sexo femenino, no hemos sufrido lo bastante ya??
en cuanto a mujeres insatisfechas de eso sí que hay muchas...te vienes para Brasil?
la infidelidad puede tener o no conotaciones cristianas ( depende de los ojos con que lo mires), en mi caso me refiero a la rotura de un compromiso preestablecido entre una pareja, compromiso de respeto mutuo y de confianza.
de acuerdo sensaciones, és possible que me haya exaltado, te pido mis más humildes disculpas.
Por cierto, Newoman, me apunto a eso de irse al brasil a buscar un par de mulatitos bien dulces jejej
Si aneu a Brasil no vingueu a Rio que ens hi hauríem de trobar per compromís, ens espantaríeu les mulates i ens fotríeu els plans enlaire
Hombre, admito que alguna que otra mulata sentirá envidia de mi maravilloso cuerpo serrano, pero tranquilo, haré como si no te viera, de hecho no me va a costar mucho viendo el panorama que hay a mi alrededor jejejejej
Publica un comentari a l'entrada