Llamaraques a Barcelona

Xisca de Gardi acostuma a treure el cap per Barcelona. De tant en tant, i que no sigui dit. En aquestes que passejant pel Passeig de Gràcia una veu coneguda ens crida des del fons de la gent. Ens girem. Observem. Un tipus matusser, amb barbeta criminal, rapat a la manera dels baixos fons, cuir adobat, i mirada llaminera. Llamaraques. El gran. Sí, el mateix que imagineu. Abraçada protocolària enmig de la gent i satisfacció de retrobar un universal banyolí enmig de la gentada hostil. Plans immediats: toc a qualsevol terrassa. Que no sigui dit, collons. Llamaraques informa. Ha perpetrat un conte de més de vint pàgines sobre les escenes i la vida i les coses d'Andergraund films a Canes. En Pep va titllar tot allò de mentida. Vam buscar coses i no vam trobar res. Només un mica de vi rosat en una terrassa de mentida. Però en Llamaraques ha furgat, ha remenat, ha rebregat, ha regirat. I a la fi ha sortit una cosa que es diu Glamour. Ja la llegirem, no pateixis. Toc banyolí en una terrassa de Passeig de Gràcia. L'única conclusió: nosaltres som el món, la resta calderilla. Una altra conclusió: Banyoles pot refundar-se en qualsevol cosmos. Sempre serà Banyoles. Despatxem Llamaraques: se'n va cap a cal notari, desapareix entre la gent, el cuir es desfà, la calba de baixos fons es dissol. Però la seva rialla sàtira queda esperxada a Passeig de Gràcia i s'enfila, poc a poc, entre les bestieses d'en Gaudí.