Vostè sap d'on venim?

Es veu que un temps enrere, n'hi van haver uns de Banyoles que van anar a Dublin. I a Dublin, ciutat plena de dublinesos, van saber de seguida amb quina mena de gent tractaven. Els banyolins de qui parleem, personatges imprescindibles en l'univers xiscagardià, van anar a visitar la fàbrica de la cervesa Guiness. De fet, si no es va a la fàbrica de la cervesa Guiness, què s'hi pot anar a fer a Dublin que no sigui anar-hi a beure hectolitres de cervesa? Tanseval. La qüestió és que, un cop a la fàbrica, els van convidar a pujar fins a la planta superior per prendre una pinta en una taberna que han muntat a l'àtic. I allà dalt, un dels nostres amics va tenir ganes d'engolir una Calsberg perquè la Guiness l'empatxa. La va demanar, amb la naturalitat de qui demana una Calsberg i el cambrer li va fer una ganyota com volent dir "perdoni però se'ns han acabat". Li va oferir una Guiness però l'altre no la volia. Tenis ganes de beure una Calsberg, collons. El cambrer no ho entenia i va arribar un punt que el nostre amic li va preguntar en un anglès mitjanament comprensible: "vostè sap d'on venim?". "Perdoni, però no", li va respondre l'altre. "Doncs no es preocupi. Ja ho entenc. Si no té res més posi'm una Guiness".