Maradona és una gran persona, que deia en Calamaro. A Xisca de Gardi estem tranquils després de saber que en Maradona no ha mort. La vida en general deu molts calés a en Maradona. Nosaltres devem un infinit a en Maradona. És un dels nostres que diria la Maria Vaqueta. Va saber donar aire, aigua i foc al fútbol, és a dir li va lliurar la vida. En Maradona ens emocionava. En Maradona ens feia sentir sants. En Maradona no jugava pas a fútbol, amanyagava la pilota, la conduia, la seduia, l'acaronava, l'estutjava, se la pentinava, li tocava l'esquellerinc, i tantes coses més. Quan va plegar, alguns van dir: "aquest està més mort que viu, no passarà de Nadal a Sant Esteve". Carcants! Bacanars! Senglars! En Maradona està més viu que mai. Ha superat la rajera de nas que diria en Pep. S'ha aprimat perquè estava una mica greixando. I tira milles! En Maradona està preparat per portar Sudamèrica sencera cap al cel, i ell de timoner, i ell de comandant, i ell de número 10 que és el que serà sempre, un número 10. L'admirem sense manies. El convidarem a dinar a la Torre, o a Can Mià, o a l'Hostal de Sant Miquel, o Can Bernat. I ens cardarem un bon fart de riure. Llavors tota la comitiva pujarà a la pastera seguint les ordres del Somatent de Pallassos. En Maradona i nosaltres, pastera amunt, pastera avall, arribarem al planeta de l'Ocell. Si ho he dit, ja ho he dit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada