La Jameson

Perdona. Però avui hem de parlar d'una amiga nostra. Una amiga que té cognom de whiskey irlandès. Del whiskey irlandès de tragos llargs i gust poderós en parlarem aquí aviat. Però avui volem parlar de la Jenna. Una actriu que voldríem conèixer. Una pubilla americana. Una mestressa. Una dona que tira d'esquenes. Em fa que ha de ser manyagoia i eixerida. Una mica fresca, potser, potser més fresca que l'aigua del bacallà. Però és la Jenna Jameson i quan surt als films quedes com escanyat. Llavors et vénen ganes d'estutjar, que diria el gran Lluís Carbó. La Jameson és el cine, és la carn, és la vedella, és el món que ens perdem a fora, és el futur que ens agradaria tenir per comptes d'una pensió miserable en un quarto fosc. Volem estimbar-nos en el daltabaix de la Jameson. Volem ser Jenna Jameson durant uns gloriosos minuts. Volem fer-la de Xisca de Gardi. Volem que ens cridi, i abandonar-nos-hi.