La probessó

Divendres que ve tenim la probessó dels Dolors de Banyoles (o professó, segons es vulgui) Es una nota de bon gust, i d'educació, assistir a una manifestació religiosa que ja forma part del nostre imaginari. Què seríem sense els Manaies? Un poble amb Estany i para de comptar. Què seríem sense la desfilada de ciris, de vestes, de gent que ha fet alguna penitència, que ha demanat alguna cosa i que espera que es compleixi? Res, seríem un poble sense nord, sense esperit, sense "erma" (A Banyoles quan ens perdem al mig del bosc, no perdem l'esma, perdem l'erma) Serà una mostra de bones maneres assistir a la probessó, i recordar les nostres infanteses excepcionals quan la vèiem des de la balconada de la casa d'algun parent. Llavors ens convertíem en silenci per deixar-nos arrossegar pel pas dels manaies o per les cadenes que arrossegava algun penitent. Divendres tornarem a l'infantesa. Callarem, guaitarem, i tota la probessó sencera ens anirà conduint estranyament cap als passatges dels temps petits. Portarem pantalons curts i en el pal.ladar hi tindrem el regust dolç i alicorat d'un brunyol acabat de fer.