dimecres, 21 de març del 2007
Avui perdo el poc seny que em quedava
Avui em treuen el poc seny que em quedava. Es veu que el meu seny era petit i que al cim estava en un racó molt arraconat de la boca. Com que era petit i arraconat, s'hi han anat ficant objectes o subjectes embogits i l'han anat corcant de mala manera. Toca'm la pera. El seny s'ha corcat i vet aquí que em feia una rabior espantosa. Si mastegava un macarró de Can Comes, veia la padrina. En Blai em va dir: "això s'ha d'arrencar, no et fa cap favor, al contrari, serà un niu de problemes". Jo confio amb en Blai. La meva mare confiava amb el seu pare i amb el seu avi. I jo confio amb en Blai. Perquè Banyoles és una cadena de confiances, de coneixences, de "ja el conec, és fill de Can no sé què". I vet aquí que avui vaig perquè em treguin el poc seny que em queda. Quan surti de Can Cortada tindré tan poc seny que aniré a veure en Pep i li demanaré l'uniforme del Somatent de Pallassos. Tot seguit em passejaré per Banyoles i fotaré alguna animalada.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Com ha anat això Comitè d'Orriols? Molt dolorós?
A mi els senys, en plural, perquè n'he tingut tres - i els tres problemàtics -, també me'ls han tret tots: un me'l va treure un tal Cirurgià Maxilofacial...i tu, va ser un pim-pam encara que quasi que em pixo a les calces quan vaig veure l'ho aparatós que era això d'entrar a un quiròfan...era la meva primera vegada al quiròfan...
I les altres dues a lo bruto...cop de martell, pinces i voilà!
El pitjor sol venir després quan no pots ni menjar, ni beure, ni fumar...en definitiva: no pots fer res, això almenys durant unes hores o potser eren dies, ja no ho recordo...
Per cert...em podríeu formalitzar com a blogger? així un dia d’aquests puc penjar alguna foto i posar-li títol i contribuir a fabricar amor...Perquè això és el que em sembla Xisca de Gardi: una fàbrica de fer amor!
Newoman, amb el permís del Comitè d'Orriols, seràs benvinguda. Però necessitem un mail per donar-te accés.
Newoman, has entès a la primera la filosofia de Xisca de Gardi: no som res més que el sector secundari de l'amor, la indústria pesada de l'amor, la siderúrgia de l'amor, la metalúrgia de l'amor, el sector tèxtil de l'amor. En fi, hem nascut per compartir i expandir la nostra felicitat més animal.
Publica un comentari a l'entrada