El divendres abans del Ram a Besalú fem una senyora professó,la millor professó de totes les professons que es fan i es desfan en aquesta galàxia i en totes en les quals hi ha vida catòlica, apostòlica, romana, la comunió dels sants, la remissió dels pecats, la vida perdurable a-a-a-a-a. aaaaaaaaaaaa, aaaaaaaaa, aaaaaaaaaaaaaa, a-a-amén.
A Besalú cantem la Salve Regina Mater Misericordiae, Vita dulceso, et spes nostra Saaalve.
Som de missa i els del comitè d'orriols ens fan tremolar les cames, armar de valor i agafar el sanagrills.
A la professó de Besalú hi ha manaies, però són pas els mellors. Els mellors a Besalú soms els estaferrens o estaferms, que anem blancs immaculats, amb faixa vermella, casc de templer i fen l'Acatus a la Marededéu...., pregeu per nosaltres, ora pro nobis. I no nem pa calçacurts, nem amb calces llargues, esparedenyes de veta, caliquenyo a la boca i torrats d'aiguardent.
Els manaies de Besalú ja tenen una retirada amb els d'en Quimet Duran, no sé pas si tan gran capità manaie com el nostre Manel Ramon, procònsul de la Humanitat, home carregat de marcial Humanisme. Em sel·la que tots dos són prou amics i tot s'ho xerren.
Parlem bé d'ells i que ens convidin a brunyols i a ratafia. Em Manel és un mestre ratafiaire, àdhuc guanyador de concursos.
De la festa dels Dolors el que més m'agrada és el bacallà amb panses i pinyons, la fartanera de brunyols i de tortell de Can Aixadell, que el va aprendre a fer d'una recepta del Bartomeu Costa, que era de Banyoles, parent dels de la Xacolata. I un xic de xampany fresc.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Escrivia Mossèn Constans que a la Banyoles antiga tot i haver molt de jueu no existia cap call, o sigui cap barri per encabir-hi els dels rínxols i el nas llarg. No és ben bé cert. Banyoles tenia dos barris jueus dels grossos: els de Juïgues, a la part de Vilamarí, i tot Besalú. Els jueus de Besalú són uns punyeteros. Es van disfressar de cristians i armats per passar fluix durant els pogroms, les cremes i el demés. Per això han sobreviscut. Només cal veure la cara de l'alcalde, del delegat d'agricultura, d'un conegut mestre periodista, i de la nostra musa, la millor, la millor entre les millors, una morenassa anomenada Nuri. Qui és llarg, ja sap de qui parlem.
Publica un comentari a l'entrada