No són xinos, són de Banyoles

Hi ha gent de Banyoles en tots els racons del món. Fins i tot, en algun confí perdut de la Galàxia hi ha una cosmonau que tira a base d'aigua de la Puda i de macarrons de Can Comas. Ja se sap, ser de Banyoles et porta a ser una persona inquieta, el cul d'en Jaumet, un bellugadís de collons. No és cert, doncs, que 36 xinos ens hagin visitat. Són de Banyoles al qui els hi ha passat pel barret viure a Shangai, Hong Kong o Pequín. El germà d'en Viladiu, per exemple, vivia a Xina tan campante. I des del seu gratacels veia la torre de l'església de Miànigues. No són 36 xinos, doncs, són gent de Banyoles que està envaint el planeta groc. Aviat els xinos deixaran de menjar aquestes potingues de xop-suey i altres escudelles barrejades i es passaran a les receptes d'en Pere de Can Mià, o menjaran aquelles patates rosses que fan a l'Hostal de Sant Miquel, i així anar fent. Els tenim envoltats i deprimits. 36 de Banyoles conquistaran mil milions de tius que van de superpotència i blablablà. Aviat, Xina es dirà Nova Banyoles, i ben aviat, Pequin es dirà Cases Barates en honor al meu barri. I aviat, aviat, tots els xinos es diran Martirià, o Mati, o Pep, o Pitu, o Quim Nàndez. Per cert, no us heu fixat que en Quim, a contrallum, té els ulls de xino? La invasió ha començat. Primer 36 i ben aviat mil milions.