Viatge a Sudàfrica

La pastera d'en Pep ja ha passat la revisió a Can Babeca. Tot està a punt. Abans de marxar, com ho vam fer quan vam anar a Cannes, esmorzarem a Can Ralita per si de cas. Portarem una muda, com a molt. Passarem pel carrer Sant Martirià i li direm adéu a l'Isabel (té el somriure més lluminós de tot Banyoles) a la seu de Xisca de Gardi haurem recollit el Punt que en Pep deixa al mostrador, i a la pissarra deixarem un "bon dia" per la Meritxell. En Pep i en Mati ens estaran esperant dins la pastera. Abans haurem agafat una mica de provisions per si no ens agrada el menjar de Sudàfrica: patates vermelles, alls del Tarn o de Banyoles, un tuper amb macarrons de Can Comas, un altre amb carn de perol de la Brasa i un altre amb cargols amb gambes de Can Mià. També durem vi de Vilavenut, un canti ple d'aigua de la Puda, una tortada per regalar a en Nelson Mandela i botifarres, unes vint, de Can Muner. Estarem a punt de sortir. Tota la tripulació a punt. En Pep farà rodar la pastera disfressat de líder del Somatent de Pallassos. La Pastera la farà anar l'Àngel, i ens anirem tornant. Cap al poste de Mata l'agafaré jo i ens pararem a fer un quinto estrella. Propera parada a Borgonyà, i allà serà el torn d'en Pitu, i així anar fent. Deu haver-hi 20.000 quilòmetres fins arribar a Sudàfrica, pel cap baix. A dos o tres pams per hora, ja us ho podeu figurar. Cap al 3000 arribarem, ens dutxarem en algun hostal, i anirem a buscar a la pubilla que cada dia consulta això de Vidalconfidencial. Sopar, copes i el que surti. Esperem que sigui manyagoia perquè amb el fart de viatge que portarem al cim. I a l'endemà- com que només portem una muda- cap a Banyoles falta gent. Això sí, abans de sortir mirarem si des de Sudàfrica es veu la punta de Rocacorba. Diuen que quan el dia és serè és veu en Toni de Rocacorba enfilat des de la roca més corbada que ha donat Déu Nostre Senyor.