dissabte, 17 de març del 2007
Normes de correcció pels amics ocupes
Nois i noies, Xisca de Gardi us aconsella algunes petites normes de correcció. Vosaltres que aneu d'àcrates, heu vist mai fotos dels anarquistes dels anys trenta? D'en Durruti, per exemple? En tinc una que duu una pajarita, un traje impecable, i està al costat d'un dels germans Ascaso (que sembla un dandie anglès) i d'en Jover, també elegentíssim. Els anarquistes dels trenta, amics ocupes, eren més revolucionaris que vosaltres i tots nosaltres junts, com els comunistes dels anys trenta, com els trostkistes dels anys trenta. I tots tenien moltes coses en comú: voler sortir de la barbàrie, aprendre, anar sempre amb la millor roba que tenien l'armari, amb el cabell curt i clenxinat, i amb un raspall a la butxaca per si un cop de vent els despentinava. Amics ocupes, els anarquistes dels anys trenta mai s'haguessin pixat a les voltes de la Plaça com ho vam veure fer a un de vosaltres que es deu pensar que el gest en qüestió és tremendament revolucionari. Ells creien en els principis de la urbanitat, i de no molestar ningú, i això que la majoria d'ells havien hagut de deixar el col.legi de petits perquè a casa seva no tenien calés per pagar mestres i llibretes. Ells tampoc anaven amb gossos deslligats pels carrers, ni cridaven a altes hores de la nit. No us equivoqueu. No volem pas que us comporteu com burgesos. Comporteu-vos com revolucionaris de veritat, apreneu dels vells llibres on Durruti i companyia, els que haurien de ser els vostres referents, eren un compendi de rebel.lia i elegància. Jo diria que quan els Solidarios d'en Durruti atracaven bancs, per finançar la lluita, el primer que deien "perdonin, si no és molèstia dongui'ns tota la recaptació d'aquesta entranyable sucursal, i vostès perdonin que tenim una mica de pressa". Salut, companys ocupes!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
Estimat camarada, si m’ho permets - encara no ens coneixem massa -, és cosa bona criticar i de fet crec que tot el que dius és ben cert. A més, escrius tan bé, tan correctament – segons el meu parer -, que encara m’ho crec més. Emperooò...no caldria estudiar les arrels d’aquesta manca de pulcritud i quasi m’atreviria a dir d’originalitat, dels joves militants, abans de donar consell?
La meva qüestió és: qui carai ens ha robat el vigor, la creativitat, la força motora....que fins i tot el sector més “rebel” és pobre en aquests termes?
Vaja, no sé...au siau, me’n vaig a córrer per l’estany, a contemplar aquesta meravella de Déu, que avui fa un dia molt bonic. A mi el canvi climàtic que no me’l canviïn, de moment, m’està prou bé.
Comitè d'Orriols, només puc deixar anar un efusiu (i segurament massa burgès) bravo!
Newoman, estic meravellat que ens visitis, i que ens frequentis, si segueixo als teus peus, sospito que agafaré problemes de cervicals. Una salutació sonora!
Sens dubte, us continuaré visitant,newoman encara ha d'aprendre molt de Xisca de Gardi.
Fins aviat
Newoman Xisca de Gardi ha d'aprendre de tu. Sobretot, visitan's. Mirarem de no rebre't massa beguts.
Mastegatatxes, disculpa que sigui tan agosarada: vols que anem a rostollar?
newoman, anem a rostollar encara que no hi hagi rostolls
Fa goig, quina resposta tan lleugera, sens dubte obeeix a una naturalesa ben manyagoia...tan se val que no hi hagi rostolls, els inventarem. Ja saps, quan vulguis ocellet!
Publica un comentari a l'entrada