dijous, 8 de març del 2007

Les dones treballen, nosaltres no

Avui Xisca de Gardi tampoc treballa. Buscarem un dia a l'any per fer-ho. Però de moment tenim l'agenda plena en jeure, cardar l'ànec, grillejar i poca cosa més. Mira que ho provem, però no hi ha pas maneres de treballar. El problema és que al matí ens aixequem massa tard. A quarts de dotze no pots pas presentar-te a cap oficina, et dirien el nom del porc. Llavors et ve gana. I t'emboliques amb uns croissants, el diari o l'interviu si és el dia que surt. No te'n dones compte i el campanar del Sagrat Cor ja han tocat les dugues. A les dugues no et pots pas presentar a cap fàbrica, et dirien si ets boig o què. Esclar que has d'agafar els bàrtuls i anar a dinar alguna cosa. Faltaria més. A la plaça trobes una romaguera i ja hi som pel tros: mitja hora xerrant pels descosits. Són quarts de tres. I encara has de dinar. Agafes el cotxe i aquest et porta fins la Brasa. Dinar senzill: amanit, mongetes amb cansalada, peus de porc o carn de perol, sis o set vasos de vi amb grasiosa, dos carajillos, faria i sempre llegint el Mundo Deportivo. Acabes cap a les quatre mirant la telenovel.la a la Brasa amb un fons de música d'escurabutxaques. Estàs fart com un rènac. I mires cap a l'altra costat de la carretera. Avui, no, estàs massa cansat. Penses en anar a treballar. Però, a quina feina decent voldrien un tio que fa bocassa, es tira beixines i es presenta cap a l'hora de tancar? Res, decideixes agafar l'auto i anar a donar la volta a l'Estany (tots els metges recomanen fer la volta a l'Estany, tu la fas motoritzat, perquè va més bé per la pressió) Passes per davant de l'Andén i saludes una brasilera. Ja n'arriben a ser de manyagoies. Volta a l'Estany i cubalibre, en cabat, a l'Ast. Són cap a quarts de set i ve una gana de collons. Berenes un cargol a Can Jepet. Parles amb en Jepet pare. Potser hauries d'anar a treballar? No cardem, a quarts de vuit i a Banyoles tanquen a tot arreu, fins i tot a Can Cornejo. Les vuit: gintònic al Passeig fins a quarts de nou. Truques algun amic. Apa, ja tenim sopar al canto. Saps que tot es complicarà. Sopar, recados, puja i baixa. Ocells. Res, a les tres cap a Xisca de Gardi. Dormir fins l'endemà. Aquest és el nostre dia de la Dona treballadora. Un 8 de març com qualsevol altre.

2 comentaris:

sensaciones ha dit...

Los hombres sois la mínima expresión de la complejidad. Me alegro por vosotros, la vida resulta más simple así. :D

maria vaqueta ha dit...

Això un dia normal... perquè hi ha dies que comencem a Can Ralita amb un bon bocadillo de popets, vi gasosa i crajillo i desprès anem cap a Girona... a la universitat??? Si a posar-nos una mica calents i endesespres cap al Canigó i falta gent...desprès de les classes practiques de rus amb la Tatiana (el dia que no fem un xicasxinas) tornem a agafar la Teisa i anem cap a Banyoles (la Teisa cada cop m’agrada mes... nomes i van negres, moros, xinus, colombians, argentins, búlgars... nenes del país i la gent que anem d’excursió cap a Girona) ...
Al arribar a Banyoles, amb la sensació de la feina feta en afegim a tot el que diu el comitè d’orriols... cap aquí.. cap allà fins acabar a Can Japet... comprant un cargol a les 4 de la matinada i sentint en Japet pare que diu... “nen...però tu no estàs casat...”....
Ufff quina feina no no no