dimecres, 28 de març del 2007

Vols directes entre Banyoles i el món

Se'ns ha quedat petit aquest artefacte administratiu de la província de Girona. Barcelona, ai senyor! és una ciutat d'estar per casa. Per anar-s'hi a retirar i para de comptar. Madrid no existeix per nosaltres perquè ens fa mandra, ens cansa, i per tapes les del nostre amo i senyor Vidal. Nosaltres viatgem a Bilbao o a Galícia amb extrema facilitat, fem un cop de cap a París perquè ens ho receptat en Fontanet, anem a Roma si no és l'agost, se'ns acostuma a veure passejar pels carrers de Londres i trobar-nos amb molta gent del Pla de l'Estany al metro. És habitual trobar-nos amb l'Scarlett Johansson a Tòquio fent una copa en qualsevol hotel de matinada. També és costum en nosaltres deixar-nos caure per Nova York, Amsterdam, Pequin, la Havana, Rio de Janeiro o Manila. Som així de capritxosos. Ens aixequem qualsevol dia i se'ns dóna per anar a donar el vol a qualsevol lloc. És per això que reclamem l'aeroport del Pla de l'Estany de forma immediata i innegociable. Que el facin a Martís perquè ja n'hi havia un. Si l'aeroport fos a Martís esmorzaríem a casa d'en Lluís i la Montse abans d'agafar el vol: una bona xuia, pa amb tomata, botifarres, uns quants talls de llonganissa, força vi, un raig de conyac, fàries o caliquenyos. Des de casa d'en Lluís i la Montse veuríem els cels dels Pirineus i també els avions que ens esperarien. Volar des del Pla de l'Estany és una necessitat que no se'ns pot pas negar. És imprescindible pel nostre progrés moral, econòmic i sicològic. A més, a nosaltres el que ens empreja és que quan aterres al Prat o a Rivesaltes-Perpinyà encara ens queda una llarga jornada fins arribar a Xisca de Gardi. Per tant, si l'aeroport fos a Martís podríem tornar a peu fins a Banyoles, això sí, primer ens aturaríem a casa d'en Lluís i la Montse, després faríem parada als parcs temàtics de Melianta, tot seguit redescobriríem l'Estany des del Puig del Convent Vell i, finalment, encara faríem una primera Voll Damm al Vas-a-Vas. Si no comencen aviat l'aeroport, ja anirem nosaltres amb una burra, un pico i una pala, i au, va, que la burra comenci a treballar.

8 comentaris:

Anònim ha dit...

uah...... i tant... seria la reostia. I posats a demanar als gestors, un tram baix pels pobles de la comarca amb barra.... i això, senyors i senyores, ens aproparia quasi al cel. quasi, quasi......ajajajajaj

newoman ha dit...

I que sigui cert...Newoman us obsequiarà amb cava del millor el dia de la seva inauguració...i volarà amb Xisca de Gardi, com no, als llocs més remots...

mastegatatxes ha dit...

Newoman, com tu ja saps, el cava és més bo en llocs remots, tu ja m'entens

newoman ha dit...

ho sé, ho sé ocellet, i t’entenc, he pogut volar i tocar el cel amb cava als llocs més remots....

sensaciones ha dit...

intuyo el principio de una lindo amor...

Josep Oliveras ha dit...

No parlem de cava, siusplau, parlem de xampany. Que al nostre país sempre s'ha dit xampany. Xampany és una onomatopeia deliciosa. Xampany és una regió francesa agermanada amb banyoles. Xampany de Blanes, del Penedès de qualsevol lloc del nostre fastuós país. Xampany begut en sabata de Newoman, xampany begut en llombrígol, xampany begut a raig, xampany begut en copa pompadour, xampany tota la vida. Xampany? Es clar, i tornem a començar que no ha estat res...

newoman ha dit...

ouiiiiiiii Comitè d'Orriols...xampany, explosiva onomatopeia, m’acaba de transportar aquell tema tan psicodèlic que vaig escoltar tant als 13: Champagne Supernova!

maria vaqueta ha dit...

nomes i falta l'aparcament de cotxes... si a Vilovi el tenim a Can Ribot (a tocar del nostre bar de referencia "La Luna") al Pla de Martis el farem a Ca la Montse i en Lluis a tocar de l'Anden...(templa xiscagardia de la comarca)