La reina del Passeig

Xisca de Gardi va entrar al Passeig a mirar de fer algun gintònic. Algú hauria de condecorar ràpidament en David per servir-nos amb elegància els millors gintònics, al marge dels que serveixen al Palau de Buckingham. Vam entrar, i en un racó, el racó de cadires que queda a mà esquerra i que mira cap al carrer, allà, allà vam descobrir la nova reina del Passeig. Alta i morena, distingida i amb prestància. Somriu al món i duu un abric llarg d'una finor extrema. Excepcional mossa. Ens diuen que treballa d'administrativa en coses del món de l'automòbil. I Xisca de Gardi l'admirem en la distància. Ens vam quedar amb el gintònic a la mà, quiets, com els depredadors d'aquell temps. Observant, buscant alguna paraula per acostar-nos-hi. No se'ns en va ocórrer cap. En David serveix amb massa diligència. I els gintònics són eficaços en l'esborrament de neurones. Quan vam adonar-nos-en, el racó era buit i la Reina havia volat cap altres posicions. Xisca de Gardi està ple de caçadors dels bons.