On és el gallego?

El gallego és el meu veí de Xisca de Gardi. Posa la música a tota màquina, es posa a veure videos a les hores petites, es posa a fer suc de kiwi en els moments més estrambòtics de la matinada. El Gallego fa el verro i les parets ho deixen anar tot. El Gallego viu entre jo i la Meritxell, que ja és dir. Passa, surt, entra, va i ve, ningú sap què tragina ni que es pesca. Al dematí surt disparat cap a Banyoliwood, el seu estudi on es perpetra tot: des d'un audivisual seriós, un teatret d'en Pep, un muntatge made in Angel de les pel.lícules comercials del nen Albert. El Gallego és un misteri. Et pot venir per darrera i deixar anar un dels seus "uuuuuuuuuaaaaaaaaaaaaaaaaaah". Exclamació lluiscarboniana que s'està estenent com la pesta bubònica. El Gallego és un exagerat, un somriure contemplatiu, el tiu que fuma amb més elegància de tot Banyoles. El Gallego és un puta. Una espasa d'això del videos. Li agrada la bona vida: tapes i vi reserva. Però, on collons se'ns ha cardat, el gallego? Mati? Ei? Ens veurem aquesta nit? Anirem a cardar el burro? Mati? Ei? Ets aquí? Quina en portes de cap, esquilet? Sembla mentida, un gallego és un tipus que apareix i desapareix com la boira. Són el Finisterre de la condició humana, la Santa Compaña d'aquest món terrible. Mati, anem a fer uns popets?