llum a bcn

increible. no m'ho podia creure. xisca de gardi a barcelona. i un oasi entre tanta basura... EL BODEGUIN. Un lloc com cal. un pilar dintre la gastronomia de xisca. de primer escudella i de segon conill amb cargols. un mestre, un geni, un déu que fa cantar als àngels. EN MIQUEL. té una veu que sembla filtrada a través d'un reactor nuclear. una cuinera que podria ser la meva àvia i la filla servint uns plats que pràcticament havíem oblidat. cassoles, peroles de terrissa i vi del que taca. pagesos, yupis, empresaris, brokers, mestresses, tiets i tietes. tothom és benvingut al bodeguin. xisca de gardi ha de fer la visita oficial al nou altar gastronòmic i a barcelona. feia molt temps que no veia una carta a mà, escrita per en miquel i fent la comanda amb una fària a la boca. té el restaurant ple de caricatures. fetitxista com en mià. "bon profit malparits , que mengeu com llops, cagum l'ostia". així va arrivar el segon plat.