dimarts, 27 de març del 2007

El Guerriller Rovira

A les terres indòmites de la Vall de Campmajor, coneixem l'alcalde estat de Sant Miquel. En Plana Rovira. En Plana és amic nostre i nosaltres som amics d'en Plana. Habita en una casa modernista, un xic atrotinada perquè en aquest país no hi ha vergonya i si hi hagués vergonya el Govern reformaria la casa sencera a gust del nostre amic. En el casal hi va viure el Guerriller Rovira. Un home al qui li va molestar una mica que entrés la gavatxada a emprenyar. El guerriller era capellà però va dir "no em tocareu pas el botet, gavatxos". En aquestes que va agafar l'escopeta i va cridar uns quants veïns a fer el mateix. La guerrilla va tocar la gaita als francesos. Perquè aquí, quan ens hi posem, ens hi posem. I si nosaltres haguéssim viscut aquells temps, hauríem seguit el Guerriller Frigola pel que "fes falta". En Plana té un humor dels millors de la comarca. Anècdotes d'en Plana: un dia en una botiga sent que una dona li diu al del mostrador "tenen ous de pagès", i en Plana afegeix "senyora, voldrà dir ous de gallina, perquè als pagesos ja ens empregen prou com per haver-hi de posar els nostres". En Plana explica xistes i quasi sempre són d'enredos de dones amb capellans. Un dia, en una reunió d'alcaldes comarcans, va aixecar-se i va dir "i si no és veritat el que dic, que es mori l'alcalde de Banyoles". Què li vols dir! És en Plana, el nostre amic, l'hereu del guerriller Frigola, sang i nissaga de gent valenta, desperta, curiosa. Són els que ens vigilen la part de Sant Miquel. Són els qui els hi confiem aquella part del nostre país que tan admirem. Què li vols dir! No t'hi pots pas emprenyar mai amb en Plana. Tot és cor. Tot és un somriure una mica foteta. Tot és una mirada neta de gent que no té res a amagar. En Plana feia formatges. En Plana deixava assajar als Chuck Birres Band, en Plana deixava l'entrada de casa seva als qui volguessin abandonar un vehicle, en Plana era l'alcalde, en Plana feia sopars al soterrià de casa seva. En Plana és dels nostres. L'Esteve és de Xisca de Gardi, collons. No em toqueu pas en Plana.

1 comentari:

mastegatatxes ha dit...

En Plana és un mestre i els mestres sempre tenen un fons que va més enllà de qualsevol altra cosa. El fons d'en Plana són les seves nebodes, les Camós, una nissaga de la qual Xisca de Gardi en pot presumir d'haver-les conegut. Fins i tot d'haver estat a prop d'una, de la més guapa, de la més carinyosa, de la més responsable, de la que ens va deixar quan es va adonar amb qui anava.