El lagu de Banyoles

He tingut un somni.
Unes potents màquines excavadores pintades de purpurina, conduïdes per drag queens de Serinyà, Tortellà i Lladó.
Entraven jovials a Besalú, en Pep, en Met, en Quel, en Sidru i en Mingo, amb els llavis pintats, la sombra dels ulls i els vestits llampants comprats a San Salvador do castro de Ouro.
Arrasaven tota la pedra de Banyoles i la vila tornava al seu estat original. Neta com una patena.
Ells cantaven cançons alegres i s'afaitaven la pitrera. El pèl els creix massa ràpid. Hauran de fer règim i deixar l'alioli i la mare que el va paringar.
La pedra torna a puesto. La pedra és de Banyoles: que torni a Banyoles. La calç és pedra i la pedra és travertí gràcies al lagu. Que torni al lagu. Tota la runa d'allò que en deien Besalú cap a dins del lagu, que ara en diuen estany, com allò que serveix per arreglar ràdios.
Emplenarem el lagu amb la pedra que vam endur-nos els de Besalú. I a sobre d'aquella runa podrem aixecar una urbanització.
I en diré la Nova Banyoles. I gràcies a la Nova Banyoles faré la primera pela i em podré comprar un Ferrari i un Porsche Cayanne, per a mi i per a tothom a qui a mi em roti. I podré llogar els serveis de l'agència de la Madame Claude, d'aquí a París.
I he somiat això i coses que no convé que se sàpiguen, perquè si no algú altra pla que em cardaria el negoci.