Clamorós espectacle de Xisca de Gardi

No és pas per dir, però anit vam superar-nos. Xisca de Gardi va portar 9 soldats de la seva tropa d'èlit a explicar contes i teatrets perquè la gent no es quedi emporlanada a casa. En Viladiu va amenaçar que hi hauria molta gent. I, per desgràcia, va ser així. Massa gent pel nostre gust.Però ara el mal ja està fet. Va obrir el foc en Quim, amb una de les seves cròniques que converteixen la pàgina de successos del Punt en una exquisitesa. La crònica tenia un punt de sordidesa però en Quim la va vernissa amb humor, i amb el seu estil que, segons el gran Planas, el converteix en el número 1 dels escrivents del Punt. Bé, 'nem bé. El segon va ser el conegut escriptor local de les Cases Barates. Bé, nivell, i ja sé que està malament que jo ho digui perquè sóc el seu germà bessó. El tercer en discòrdia va ser en Jep Branyas. Una història de les bones, vaticana, de capellans roents i flautes que es toquen i etc. Què hem de dir d'en Branyas que internacionalment no se sàpiga. El quart va ser en Puput. Sorprenent, amb un conte abrasiu sobre la Banyoles del marge, la Banyoles que intenta triomfar però que acaba fracassant. Conte molt bèstia del Gran Puput. El cinquè un convidat nou a la taula de Xisca: en Balta Navarro. El vailet promet, si segueixes així acabaràs dinant amb nosaltres, punyetero. Tot seguit, l'Oli i un conte que ja ens havia de fer l'any passat però com que és un pulecrero ens l'ha guardat un any al celler. l'Oli vestit amb un capgrós, explicant una història bèstia-bèstia. Ets amic meu i ets un tremendo, nen. Després va venir en Miquel Molina, o va ser abans? Tant li carda. En Miquel és un capità de la marina mercant que escriu contes amb ironia i amb subtilesa. Un intrèpid que havia tindrà carnet de Xisca. Temps al temps. Després en Mantu, és un catxondo i domina l'escena, no en va és el seductor més gran de tot Banyoles, que ja és dir. Finalment vam deixar les postres bones, el puro, i el cafè per en Pep. Pagesos de Nova York i Somatent de Pallassos, bosses interminables amb objectes impossibles, caretes, barrets, bata de col.legi, una exageració, foc a la bardissa, el campo de Bravante, Xauxa, el que faci falta. En Pep va tancar la nit convidant-nos a anar cap a la lluna amb una pastera. Xisca de Gardi va pujar al coet i va tornar, de nou, cap als nostres respectius planetes, on les dones són manyagoies i l'allioli és el menjar universal.