En Raven

En Raven és un organisme viu constructor de frases. S'alimenta d'aliments líquids i té preferència per la cervesa, el vi i la sopa de cigrons. Però no és per vici. Anys enrere, treballant a la secció de rodes i pneumàtics de can Prats Sala, una molla de camió li va picolar les barres. Pel que fos -segurament perquè no es va deixar tractar pels metges de Banyoles- la cura no va ser completa i ara li costa mastegar. Ell és fill d'en Pam i Quart. Em Pam i Quart, Déu l'hagi perdonat, venia números de loteria. Anava casa per casa però mai ningú no va gosar dir-li el motiu perquè, tot i que no era gaire més alt que una carxofera, gastava la mala llet d'un guàrdia civil alcohòlic. Fos com fos, no se li coneixen incidents de violència. El seu fill encara ven els números de loteria casa per casa. En Raven, rifes a part, creu que la terra està controlada pels habitans d'un planeta que es diu Humo. El representant d'Humo a Catalunya es diu Josep Bonaventura i viu a Barcelona. A Humo tot és diferent, els dies duren tres voltes al sol, la tecnologia avança tan depressa que han hagut de crear un ministeri per frenar-la, les nits no són fredes i una pila de coses més que a pesar de totes les vegades que li hem sentit dir, no hem acabat d'entendre del tot. Com les lliçons sobre l'origen dels grans monuments asteques, inques, maies, egipcis, cambodjans i sumeris. Segons en Raven, tots són parles de l'arribada de les naus d'Humo a la terra des de quan els animals parlaven, alguns dels quals encara es poden trobar pel carrer. En Raven no es dutxa, es renta a l'estany. A l'estiu ho fa cada dia. A l'hivern va en màniga curta -o sense mànigues- però a l'estany no s'hi llença. Si el voleu trobar aneu a Can Magrill qualsevol dia a la nit. Estarà assegut en un tamboret, com pensatiu. Havia tingut una xicota que li anava al darrera però el seu cor és d'un altra. Recolzat a la barra, amb una ampolla de vi negre mig acabada, mirant la tele, fotent crits a en Miquel perquè canviï de canal, en Raven pensa en l'Altra. Però l'Altra pensa en objectius més tendres. Si passeu per Can Magrill, entreu i saludeu-lo, és el que s'ha de fer. L'última vegada que Xisca de Gardi va passar per Can Magrill, en Raven ens va regalar una resposta de les seves quan ens va veure que ens queia una moneda de la màquina de tabac i després la hi tornàvem a posar. «Això és com matar un pardal de dos trets», deia: «El primer falles i el segon, l'ensopegues.»