L'èxit m'empreja

M'empreja l'èxit que està tenint aquest bloc. Jo també sóc dels que penso que ja som masses i que si som masses, és que el bloc és comercial. M'empreja. També m'empreja pensar que aquesta nit hi haurà massa gent. La Portal ha escrit que es tracta de contes d'humor i això és molt perillós. La gent busca humor quan hauria de buscar amor. No ho creus així, Pep? No contestis, si no vols. El cert és que hi hauria molta gent, massa, i s'enfilaran per les escales, i taparan la porta de sortida cosa que sempre a mi m'ha molestat. M'empreja. És per això que en desenprés ens haurem d'anar a relajar. Primer un gintònic al Passeig. Sempre s'ha de visitar, i revisitar, el millor barman del planeta terra, el gran David. Eficiència i eficàcia. Però un gintònic no em relaja. En necessito un altre. Llavors anirem a contrastar gustos al City perquè el carai d'en Quim no sé pas què diu que allà els gintònics són els millors del globus mundial. Veurem. Som gent exigent, nosaltres. En cabat, cotxe i carretera cap a l'Andén. Última copa, salutació al barman més distingit del Pla de l'Estany: l'amic de l'Alguer. I mentre fem la copa, debat, cops d'ull, i cap a casa falta gent. Em fotaré a dormir i pensaré en els veïns i les veïnes del meu replà. Fotaré un cop de cap, i segur que a mitja feixa sentiré la màquina de sucs d'en Mati. Això és Xisca de Gardi, la nau pirata comandada per l'amo Pep.