dimecres, 20 de juny del 2007

Adéu

Com que s'ha emplenat de nòrdics, malparits i sardanistes i tampoc ja no hi coneixem a ningú, aquest blog queda a les mans de qui el vulgui. Nosaltres marxem. L'últim que tanqui la llum. I, sobretot, deixeu la porta mig oberta perquè pugui sortir el gat.

6 comentaris:

emma woodhouse ha dit...

No pot ser això! Mastegatatxeeeeeeeeeees! No ens deixeu!

Snif, snif, snif

Anònim ha dit...

No, no, ja marxo jo!

No tornaré a incordiar més aquest blog, però no deixeu que quatre desvagats us fotin per terra el que heu muntat.

Anònim torrecollons, que també havia sigut anònim 1 i que també havia sigut rosegacebes.

P.D.: No us rendiu tan depressa, que no fa per vosaltres.

Anònim ha dit...

Mastegatatxes te'n vas el dia del teu aniversari? Ens expliques això dels mocs i ens deixes? I si et paguem un gintònic? Et quedaries per un gintònic?

emma woodhouse ha dit...

El teu aniversari? Això s'avisa! I per un ginfizz?

Anònim ha dit...

ODA A UN AMIC QUE SE'N VA...

Ohh, banyolins i banyolines una espina se'ns clava al pit
Ens deixen orfes de cultura el mastegatatxes i el gran comitè
No podem beure aigua si no coneixem les fonts d'on brolla
Ens heu ensenyat a estimar l'excès, l'abans i el després
Xisca de gardi perdurarà en els nostres cors i en les nostres ments, àdhuc en el nostre entrecuix més no gaudirem del pa de cada dia, més igual que sigui el de Ca la Sofia
Els mocs ens haurem de mengar ja que davant la pantalla un buit i haurà que no podrem omplir ni amb cent botes de bon vi
Per tot això: despullem-nos, bevem, cardem i cridem als quatre vents que som de Xisca de Gardi i que a Xisca de Gardi morirem, que la nostra sang correrà pels recs i les nostres cendres reposaran al fons de l'estany...

Un petó i una abraçada des de Les Rodes

emma woodhouse ha dit...

idem, eadem, idem

Un petó des del Carrer Sant Martirià

... la meva vida ja no val res, ja no té sentit viure... No sense Xisca de Gardi.... Adéu ´món cruel...