Decibelis Pla de l'Estany

Anit vam sopar amb un membre de Xisca de Gardi en un dels hostals habituals de la nostra comarcada: Bar Borgonyà, antiga ca la Maria, antiga casa dels Mach. Sempre dic que la propera novel.la la faré començar en aquest racó fabulós del nostre paisatge. Al sopar hi teníem convidat un dels tipus més entranyablament perillosos que volten Xisca de Gardi. Però no va venir. El cas és que vam sopar sopar assetjats per la més terrible expansió de decibels que es recorden. Als nostres restaurants, llegeixi's Can Garriga, Hostal de Sant Miquel o Bar Borgonyà els decibels són una part del clima, són part de l'oferta, són una nota peculiar que de faltar ens provocaria tota mena d'angoixes. Es fonamental anar a sopar i que la cridòria del local no et deixi parlar. En el cas de l'Hostal la forma i el material del sostre provoca un efecte sensacional: pots escoltar què diuen els de quinze taules més enllà i no escoltes a qui tens davant dels nassos. Som així de benparits i no ens canviareu pas mai. En aquests hostals la fressa puja a cada instant: l'efecte del vi o del xampany en deu tenir alguna culpa. La gent s'engresca, les converses pugen de to, s'animen, la gent vol tenir la raó per qualsevol tonteria, les discussions van aixecant-se amb l'ànim del rostit, del puro, del carajillo i de tota la barreja de begudes que van circulant per dins del ventre. Es així. Es probable que a quarts de dotze de la nit ja no puguis sentir res més que un orgue prodigiós de veus de la comarca. Es fastuós. De tant en tant venia la cambrera i jo no l'entenia què deia. De tant en tant m'hagués aixecat i hagués sortit a fora per refrescar-me una mica. Però lluny d'això, nosaltres vam optar per confondre'ns en la cridòria. Els decibels del Pla de l'Estany haurien de ser un producte turístic més, els bars de la fressa, els hostals de la cridòria, vingui i visiti'ns, vingui i eixordi's amb nosaltres i les nostres màquines escurabecines, amb les màquines del cafè que fan més fressa que una locomotora, amb les rialladades de pagesos i autònoms, estudiants i viatjants, vicaris i senglars. Contra els restaurants del Pentagon on tot és un xiuxiueig artificial embolicat de fil musical, hi ha els nostres plens de vida, cridaners i matussers, salvatges i rebentacampanes. Veniu i crideu amb nosaltres, i mirem de sopar voltats per l'harmonia de la vida.