Caliquenyo del gurú

El gurú de Xisca de Gardi ens ha fet arribar aquest escrit perquè se sàpiga com són les coses de part de bo.


Sóc un moro de Metella i presento un dels caliquenyos de Xisca de Gardi. El pentagon en diu "poesies" , que es com gafar una embostada de paraules i felsi marcar el pas de l'oca. Els caliquenyos son peces pel grup de musica de Xisca de Gardi, per cantar-ne trossos o com es vulgui.

Caliquenyo num 1:
MISTER MOBIL
Vaig pel carrer
-o alla on sigui-
i em passen pel costat
ple d´eugues
amb un escarbat a l'orella
-i gent de totes les edats.
De vells, no n'hi ha cap
amb barretina
perque 'guessin gafat les batoies
i els 'guessin batut a l'era
com tavelles
maleides
ple d'estripes a dintre
que si les menges t'esventrellen
i la palmes:
es veu que ans de morir
et cardes a xerrar com un tarumba
perque les tripes porten
paraules encallades
que has dit a l'altre
per l'aparell;
el curandero
de can jaldéus
ja va dir
que si parles sol
fent veure que hi ha algu
se't fonen els fusibles
tard o d'hora;
et queden les paraules
encarrellades al canyó
i et mors d'un goll;
i a més a més
si les dius
a un altaveu
-que es un garbell de fireta-
s'hi van apilant a dins
i s'hi van pollant
i grauant
fins que el "pot" explota
com una traca
i com a minim
quedes esguerrat
i amb un pam
de gallinassa
-del xerrar que s'hi ha podrit.
Així tothom
va "empolainat"
de les orelles
tot el sant dia
amb aquests
retalls de llates
que recullen les paraules
que xerres sol
a l'altre
que no hi es,
i que han d'anar
cap allí´llà.
Aquell collons
d'antena
de Rocacorba
es veu que les recull
i les canvia
de verals
i es veu que hi volen
com papallones
esperitades;
pero a mi no em carden:
no m'ho crec pas.
(Ja ens van engalipar
amb allò de la Lluna
l'any 69).
Ens volen endinyar
ple de rampoines modernes
que t'amaguen la gent
per sempre més
-i encara has de pagar.
Perdonin: l'unic que no es veu
es Nostru Senyor
i l'altra gent,
s'ha de veure tota
i poder tocar-la;
i ara em diuen
que Aquell no hi es
i els altres se'm tornen
Nostru Senyors
-de no veure'ls mai.
M'han ben girat la truita.

Ara que anavem be
sense Aquell de dalt
que ens emprenyava
i ens fotia el tocar en doina
-ara m'entafunyen
una uberginia mobil
que em deixa espunyit
i a sobre amb ronquera
i rotija de canyó
i amb les paraules que he dit
que em tornen com l´all
(perque l'altre no hi es).
Roto com una truja.

Me n'he emprenyat d'escriure. La setmana que ve seguirem amb la segona part d'aquesta eina malparida que se'ns ha cagat a tots a sobre.

És paraula de gurú