El gurú de Xisca de Gardi ens ha fet arribar aquest escrit perquè se sàpiga com són les coses de part de bo.
Sóc un moro de Metella i presento un dels caliquenyos de Xisca de Gardi. El pentagon en diu "poesies" , que es com gafar una embostada de paraules i felsi marcar el pas de l'oca. Els caliquenyos son peces pel grup de musica de Xisca de Gardi, per cantar-ne trossos o com es vulgui.
Caliquenyo num 1:
MISTER MOBIL
Vaig pel carrer
-o alla on sigui-
i em passen pel costat
ple d´eugues
amb un escarbat a l'orella
-i gent de totes les edats.
De vells, no n'hi ha cap
amb barretina
perque 'guessin gafat les batoies
i els 'guessin batut a l'era
com tavelles
maleides
ple d'estripes a dintre
que si les menges t'esventrellen
i la palmes:
es veu que ans de morir
et cardes a xerrar com un tarumba
perque les tripes porten
paraules encallades
que has dit a l'altre
per l'aparell;
el curandero
de can jaldéus
ja va dir
que si parles sol
fent veure que hi ha algu
se't fonen els fusibles
tard o d'hora;
et queden les paraules
encarrellades al canyó
i et mors d'un goll;
i a més a més
si les dius
a un altaveu
-que es un garbell de fireta-
s'hi van apilant a dins
i s'hi van pollant
i grauant
fins que el "pot" explota
com una traca
i com a minim
quedes esguerrat
i amb un pam
de gallinassa
-del xerrar que s'hi ha podrit.
Així tothom
va "empolainat"
de les orelles
tot el sant dia
amb aquests
retalls de llates
que recullen les paraules
que xerres sol
a l'altre
que no hi es,
i que han d'anar
cap allí´llà.
Aquell collons
d'antena
de Rocacorba
es veu que les recull
i les canvia
de verals
i es veu que hi volen
com papallones
esperitades;
pero a mi no em carden:
no m'ho crec pas.
(Ja ens van engalipar
amb allò de la Lluna
l'any 69).
Ens volen endinyar
ple de rampoines modernes
que t'amaguen la gent
per sempre més
-i encara has de pagar.
Perdonin: l'unic que no es veu
es Nostru Senyor
i l'altra gent,
s'ha de veure tota
i poder tocar-la;
i ara em diuen
que Aquell no hi es
i els altres se'm tornen
Nostru Senyors
-de no veure'ls mai.
M'han ben girat la truita.
Ara que anavem be
sense Aquell de dalt
que ens emprenyava
i ens fotia el tocar en doina
-ara m'entafunyen
una uberginia mobil
que em deixa espunyit
i a sobre amb ronquera
i rotija de canyó
i amb les paraules que he dit
que em tornen com l´all
(perque l'altre no hi es).
Roto com una truja.
Me n'he emprenyat d'escriure. La setmana que ve seguirem amb la segona part d'aquesta eina malparida que se'ns ha cagat a tots a sobre.
És paraula de gurú
divendres, 8 de juny del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
El mestre ja ha parlat. I nosaltres amb el moc al nas, només podem estar contents d'anar a estudi!
em pensava que era la kriptonita, però després de les paraules del guru ja ho veig clar...
Publica un comentari a l'entrada