Beatificar en David del Passeig

Xisca de Gardi escriu epístoles al nostre bisbe Carles. Amb el llapis d'en Pep escrivim cartes que semblen missals i on detallem tots els mèrits i bondats de l'home més bondadós de tot Banyoles: en David del Passeig. Si repassem el santoral i la tirallonga de beats hi ha coses que se'ns escapen. Hi ha gent que de mèrits, no pas gaires, més aviat discretíssims. Però per pressió d'alguns, per influències, per cosins de segon grau o per caramboles d'aquelles se'ls ha fet pujar a un pedestal. Se'ls venera, se'ls adopta com a patrons d'algun poble orfe i avui pau i demà glòria. En canvi no comprenem que en David del Passeig no estigui ja en la cua d'un procés de beatificació. Ell és un sant baró, un home carregat de pulcritud i de bondat, algú que no té mai una paraula de més, ni cap ombra de vanitat o ira. Té les virtuds teologals completes i darrera de la barra es comporta quasi com un franciscà. En David és algú que dóna set a l'assedegat, i mira que n'hi han d'assedegats al Passeig! Perquè hi ha gent que al Passeig hi va amb una set sahariana, de bacallà eixut, de paper de vidre raspant la llengua. I en David els atempera, els sadolla. En David té calzes que fan miracles on una mica de ginebra, un regalim de suc de llimona i una ditxosa tònica es converteixen en un prodigi anomenat gintònic. Volem beatificar-lo i que sigui, com tots els sants i beats, exemple. Exemple per apartar del mal camí als bàrmans que no en saben, als que no es comporten, als que xerren de més, als que se'n riuen de la clientela, als que aborden, als que borden. Al Passeig hi farem la nostra cova dels apareguts, la cova de les troballes, la cova dels miracles permanents, la cova de les processons- totes nocturnes o vespertines, tan li fa- la cova on un beat prepara, en el fons de tot, la reaparició de la llum en forma de vas generós i de líquid guspirejant. Allà hi serem tots, i totes.