Aquesta setmana han passat una cosa molt important a Banyoles. Sí, segurament ja ho heu endevinat. La Berta, la meva gata, n'ha tingut cinc de petits. En volia reglara un a les meves veïnes perquè superessin el tràngol de la mort infame de la Rita sota les rodes del cotxe d'un desmanegat, però son pare, que és un home de cap a peus, ho va resoldre de seguida i al cap de res a la família que viu a sobre casa meva ja eren una més. La Bruna serà una gata de casa perquè el record del cos xafat de la Rita dins d'un contenidor és encara una ferida oberta.
La meva gata -si és que un gat, o una gata perquè no s'enfadin els d'Iniciativa, pot ser d'algú- és d'una dolçor felina exquisida. Des del primer dia, i aquest divendres en farà quinze, es va comportar amb un instint de protecció magnífic. Ha cuidat els quatre nois i la nena amb cura, atenció i llepades, tres elementss bàsics en l'ideari xiscagardià. Fa dos dies que van obrir els ulls però de moment només els obren ben bé per veure quin dia fa. Només dormen, mengen, caguen i pixen i tornen a menjar per poder dormir, cagar i pixar i així successivament en una cadena inacabable que tallarà la Berta quan li quedin els pits eixuts. Xisca de Gardi se'n quedarà un que ja es diu Melcior, en honor al gran Mansion, un taxista de qui farem un post d'aquí a no gaire. La femella és per una amiga argentina força manyagoia que coneixem de Girona. Un altre segurament serà per en Pau, un cosí meu, i la resta per qui els vulgui, de franc, amb la condició que siguin ben cuidats, ben educats, ben acollits i, sobretot, ben alimentats. No demanarem ni cinc perquè no hi ha prous diners per pagar tot el que valen.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Què, ja heu emputegat al mal parit que va matar la Rita?
m'acabo d'enamorar de tu!!!!!!!!!!!!si pogues jo tindria un d'aquests gatets i l'acaronaria tendrament.....
Enamorar-se? Això ja no passa... Desenganyem-nos, l'enamorament està en crisi. Els homes estan cohibits, no saben què fer quan una noia se'ls insinua. Es caguen a les calces... No saben si s'han de comportar com un "machote", si ser dolços, si apostar per la intel·ligència.... Estan fets un embolic pobrets... I com deia una molt bona amiga: Des de que existeixen els bancs d'esperma, les dones no necessitem la presència física d'un home ni per quedar-nos prenyades!
Clar que tota noia vol, tard o d'hora un noi manyagoi... però bé, crec que estan una mica en crisi, i els pocs que hi ha, o ja estan aparellats i els que queden no estan por la labor...
Per cert, això no vol dir, mastegatatxes, que amb el teu text qualsevol noia de seny ens poguem enamorar de tu.... De fet a mi s'em va dibuixar un somriure tòtil quan llegia el text... Però bé, l'experiència amorosa em diu que sovint s'ha de ser una mica canalla i no deixar-se emportar per les primeres sensacions....
A mi m'agraden molt els gats, sobretot els gatets grisos......
Ginfizzera, un dels gats és gris. Si el vols és teu
Petit problema... A casa ja tenim un gos. Manyagoi, intel·ligent, guapo i molt bona bèstia. No seria just, després de 13 anys de ser un mes de la família, que una de les seves mestresses, o sigui jo, li portés un intrús de la raça felina, a importunar-lo i fer-lo sentir amenaçat en el seu espai vital.... De totes maneres, una noi a qui m'estimo molt, de manera platònica està clar perquè si tot va bé entrarà a formar part de la meva família ves a saber quan, gràcies a les unions civils, potser seria un bon candidat per l'afortunada bestioleta....
Seguirem en contacte mastegatatxes... Amb o sense ginfizz al davant...
Publica un comentari a l'entrada