dissabte, 2 de juny del 2007

Hem de robar el Crist de Chicago

Xisca de Gardi prepara una expedició cap a Chicago. Com tothom sap Chicago està als Estats Units i això d'anar tant lluny ens carda una mica de mandra, o fins i tot, manra. A Chicago no s'hi pot pas anar en bicicleta perquè hi un mar entre mig. I nedar tampoc és que ens foti gaire gràcia entre d'altres coses perquè entre Banyoles i Chicago deu haver-hi uns quants de milions de piscines del club. I això és un estimbarro. Però què se ens hi ha perdut a Chicago? El cas és que a l'any 18 del segle XX va desaparèixer de l'esglesiola de Santa Maria dels Turers un santcrist. Es ben estany però va passar. Jo diria que va ser cosa del rector perquè les coses no desapareixen pas així com així. Desapareix algun calé de la becina o de la guardiola per fer misses en benefici de les ànimes del purgatori, pot desaparèixer una espelma o el ciri pasqual, o la bossa que alguna beata ha deixat estintolada a l'entrada. Però un Santcrist? El cas és que el Santcrist va aparèixer l'any 22 a Chicago. Home, això de fer passar un Santcrist per la frontera també devia ser gros. Alguna cosa a declarar? Sí, un Cristo. I d'on l'han tret? Ens l'hem trobat per Banyoles sol i desamparat. Vet aquí. El cas és que el Crist és del poble de Banyoles i el tenen exposat a Amèrica. Què collons saben els americans de cristos si són tots una colla de protestants malparlats? Res, és com si a Banyoles tinguessim exposada una hamburguesa del McDonalds. De què en faríem? De res. El Crist ha de tornar a Banyoles i deixar la sala gòtica de l'Art Institute of Chicago. Per què tenen una sala gòtica en una ciutat on el més antic que tenen és una bala de l'Al Capone? Per res, per emprejar i para de comptar. Es per això que Xisca de Gardi prepara una expedició per agafar el Crist, despenjar-lo, carregar-nos-el a l'esquena i cap al barco un altre cop. Sí, perquè amb aquesta mania de la seguretat que han agafat els americans no ens el deixarien pas portar en un avió. Als americans ja els hi donarem algunes llonganisses de Can Muné perquè les provin i descobreixin una mica de civilització de veritat. Nosaltres tornarem amb el Cristo Gros, i que torni al seu lloc de sempre, a Santa Maria dels Turers.

4 comentaris:

mastegatatxes ha dit...

Perdona Comitè d'Orriols, només has de dir quin dia marxem. Jo només de llegir que el Sant Crist és a Xicago ja he desempolsat l'antifàs. Xicago no és res per a nosaltres perquè només és un anagrama de Xisca de Gardi mal fet. Amb aquests americans no en tenim ni per començar. Ja podeu anar fent les maletes que jo ja m'encarrego de demanar un camió als de Can Mainadé.

Anònim ha dit...

Xicago? Xisca de Gardi? Tenen alguna relació? De veritat? Ves quina cosa que diria aquell..... És ben bé que els de Xisca de Gardi sou VIP "very international people"....

Continuo reivindicant els còcktels d'en David.

Salut i que la força estigui amb vosaltres

Una ginfizzera addicta

Josep Oliveras ha dit...

Dona, nosaltres som VIPs i es pot dir que ho en el sentit més estricte i expansiu de l'expressió. Per tant, ja ho saps...

Anònim ha dit...

Ja sé que VIP vol dir "Very important people" fins aqui jo hi arribo home! Volia donar-hi el gir xiscagardià..... No has entès la meva ironia home....


Salut i que la força estigui amb vosaltres

Una ginfizzera addicta