divendres, 8 de juny del 2007
Miquel Amela Beverly Hills
Jo de gran vull ser com en Miquel Amela, i para de comptar. Per cert, em deu una foto meva de petit i ja no sé si la veure més. Si l'ha perdut, que es calci, està avisat. Doncs, deixonssis: jo de gran vull ser en Miquel Amela, un personatge que sofistica Banyoles al seu pas. Avui l'he vist pel carrer Mercadal i he pensat que estàvem a Sunset Boulevard i que el sol que rebentava Banyoles era un astre californià. L'Amela s'estintolava a l'aparador de Can Pitu i l'Adriana, que té un nom que no sé pas com collons es diu i on hi passen les millors femelles del nostre costellam comarcal. L'Amela no sé pas què hi feia estintolat a Can Pitu i l'Adriana, jo per mi que l'havien llogat per sofisticar una mica més la ditxosa botiga. Perquè l'Amela té la prestància exacta de la família, i aquell somriure que podria vendre's en qualsevol passarel.la. Per rematar-ho, l'Amela duia unes ulleres fumades que li cobrien mitja cara, com les personalitats estel.lars d'un Hollywood que és mitja Sodoma i mitja Babilònia. L'Amela m'ha saludat amb aquell somriure de mitja feixa, que no saps pas mai com interpretar, però que també és marca de la casa. Té el somriure de l'Isabel, això segur, i per tant congènit com l'elegància Amela. Finalment en Quel m'ha parlat d'un sopar pendent i l'hi he dit que m'avisi. El seu perfil s'ha difuminat pel carrer i jo he agafat les voltes de la plaça. Beverly Hills quedava enrere, l'Amela se n'anava sota el sol californià. No m'estranyaria que al cap de pocs segons, aquest individu ja es passegés per dins de l'Estany retallant onades amb una planxa de surf.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Estimat Comitè d'Orriols sóc una d'aquestes "femelles del nostre costellar comarcal" com tu dius.. La veritat, que tractis les noies de Banyoles de vedelles o xaies no és una gran manera de presentar-te a les fèmines comarcals...... Com diua la mare, que és una dona molt sàbia, com ho són totes les mares del món mundial, "nena tu no ets pas guapissima com les de la tele, ets la més guapa del món perquè t'he parit jo i perquè ets tant alegre i xerraire que la gent s'enamora de tu per la teva manera de ser..." Conyes a part, això si que és un "piropu" amb totes les de la llei, clar que és una llàstima és que vingui per part de la mare que em va parir... Vull dir amb això, encara que com sempre em passa m'he "liat" de tal manera que ara ja no sé què deia, que tractar a les mosses banyolines amb un terme tant agrícola i ramader, no ens afalaga gaire....
Per cert, què més voldries tu que assemblar-te a en Miquel Amela. Un noi que sempre m'havia mirat amb curiositat fins que vaig tenir la oportunitat de conèixer. Un noi com cal, manyagoi, simpàtic, rialler però a l'hora tímit i discret i que sota aquesta façada de "Beverly Hills" com has dit, té les idees molt clares i aconsegueix fer una cosa que molta gent enveja: fer el que realment li dóna la santa gana!
Apa mainada, la nit comença i en David del Passeig és el millor barman de la ciutat.....
Salut i que la força estigui amb vosaltres.
Publica un comentari a l'entrada