Els somnis

Somio en color. Això crec que té lògica perquè vaig créixer amb tele amb color i això s’ha quedat fixat en el meu subconscient. Potser aquesta és l’explicació, o potser no, ves a saber. El que no entenc és perquè depenent dels dies somio una cosa o una altra. Els dilluns, dimecres i divendres les nits s’emplenen d’històries fosques i estranyes. Persecucions per carrers foscos i plujosos, bestiones fantàstiques que m’assetgen sense saber d’on han sortit. Sense saber com em veig enmig d’un enterrament d’algú a qui estimo, passejant per una Banyoles grisa, llòbrega i plena de rostres horripilants. Curiosament, els dimarts i els dijous les coses són diferents. Tota la grisor desapareix i les imatges apareixen amb colors vius i plenament assolellades. Les històries mig macabres desapareixes i em veig amb la meva gent, fent una copa i rient com bojos. A la platja o a la muntanya, de viatge per paisatges exòtics, fent-la petar davant d’una copa. Imatges agradables i que s’assemblen més a la meva vida quotidiana. Clar que per mi les millors són les nits del dissabte i diumenge, quan la meva ment s’emplena de somnis eròtics. Què voleu que us expliqui... no en tinc n'hi idea però apareixen durant el cap de setmana i és difícil resistir-s’hi.
El curiós del cas és que l’ordre en les temàtiques dels somnis no canvia mai. Sempre s’agrupen d’aquesta manera. Ningú a qui li hagi preguntat hi ha trobat cap lògica. Depèn dels ànims del dia, quan me’n vaig a dormir, aconsegueixo de les històries fosques no ho siguin tant, que les quotidianes siguin més divertides o que l’erotisme del cap de setmana sigui més interessant. No ho entenc, però és curiós i de fet no em molesta... El que més greu en sap és que a vegades no recordo els del cap de setmana... Mecagundena!