En Lluís està ingressat

Xisca de Gardi no pot, avui, oblidar-se d'un dels seus amics. En Lluís. En Lluís diu sempre que és gironí però, en el fons, és un plaestanyenc com tots nosaltres. Viu al Pla de Martís i té la sort que cada matí pot veure el gran Canigó. En Lluís és fort com un roure, greixando i galtavermell, li agrada la vida i tenir sempre la raó, ni que sigui durant una estona. En Lluís és dels nostres i amb això nosaltres ja en tenim prou per patir per ell, per defensar-lo on sigui, per elevar-lo a la categoria on només hi poden ser els nostres amics. Amb en Lluís hi hem matat el porc, hi hem esmorzat, hi hem sopat, hem passat vetllades sorprenents en aquella casa on el Pla de Martís és la planúria més manyaga del nostre món. Amb en Lluís volem fer, encara, molta mili. En Lluís té la mirada d'una au que sempre està a l'aguait, té les dents de llet i té els braços valents de tant traginar coses pel seu hort i per les seves barracotes plenes de grilleries. En Lluís ens l'han ingressat, i l'hem vist respirant amb una mascarilla, amb la veu apagada i la mirada un xic perduda. Avui pensem amb ell. Invoquem els dies que hem estat junts, invoquem la seva riallada encomanadissa, invoquem els capvespres on el sol pessiga el Canigó. Avui pensem amb ell perquè volem que el mal gam passi de llarg, se'n vagi muntanyes amunt i no torni a emprejar-lo més. En Lluís està ingressat, i nosaltres pensem en ell, perquè ben aviat tornem a gaudir d'un capvespre d'aquells que fan època i pinten de rovell tota la immensa plana de Martís. De fons no volem sentir res més que el bram d'una cafetera i l'harmonium de les granotes.