dimecres, 20 de juny del 2007

Anar de cacera

Abans que decidim plegar d'aquest bloc perquè hi ha massa sucre i sacarina, farem alguns comentaris dels nostres. Xisca de Gardi venera als caçadors del nostre país. Són els últims especímens d'un món en decadència perquè són gent de veritat, gent que no enganya, gent a la que li agraden valors com els amics, les xefles, els gossos, caminar pel bosc, jugar a cartes, i fotre quatre tiros mal comptats. A mi m'agradaria que en Pep, en Mastegatatxes, el Gallego, en Maria Vaqueta i alguns més ens fessim d'una colla senglanera. I sortir ben aviat un dijous qualsevol, i fotre'ns pel mig del bosc amb un galimaties de gossos bordant com beneits. A mitja feixa, esmorzaríem de valent. Perquè a bosc si no has esmorzat, no és pas dingú. L'esmorzar ha de ser combustible per fer anar la caldera: o sigui bones llesques de pa xucat amb ai, xuies, bones botifarres de sal i pebre, allioli per matar els mals esperits, ventresca i fuet, llonganissa i baiona, i algunes coses més. Tot ben servit amb porrons plens de vi, d'aquell vi que taca les dents i espesseix la sang. En cabat d'esmorzar, un fart de riure, quatre acollonades, i cap dins del bosc falta gent. Quatre trets mal comptats i, si podem, un senglar a prendre pel sac. Senglar que congelaríem en un gran caixó d'aquells per anar menjant al llarg de tot l'hivern. A mig dematí cap a dinar després d'una llarga jornada de cacera. L'Hostal de Sant Miquel sempre és un lloc que acull els caçadors. Els gossos al remolc, i les persones a dinar. Vet aquí una diada d'aquelles que fan història. Quina enveja em carden els caçadors i quines ganes que tinc d'afegir-m'hi a la primera colla que vegi, escopeta a l'espatlla, bon calçat i cap a bosc falta gent.

15 comentaris:

emma woodhouse ha dit...

Jo sóc diabètica. No puc pendre sucre.

Anònim ha dit...

I el compte enrrera? Avui no surt?

Anònim ha dit...

el vi és bo, i l'aigua no, deia el meu avi (al cel sia)

Anònim ha dit...

me n'oblidava,
firmat: anonim 3 (tot i que ara que l'anònim1 ha passat a ser l'anònim torrecollons interí no sé si he escalat alguna posició o ha quedat anulat l'ordre, ja m'informareu o l'agonia em provocarà un cobriment de cor)

Anònim ha dit...

Hola, sóc l'Anònim X i vull denunciar que algú m'ha suplantat la identitat een un comentari

Anònim ha dit...

Jo sóc l'anònim xxl! Què collons! És que em diuen que la tinc ben feta.

newoman ha dit...

Apreciat Comitè d'Orriols dius que plegueu d'aquest blog??espero que sigui compensat d'alguna manera...no sé, amb un nou blog per exemple, no se m'acut res més, la calor em té totalment bloquejada...

emma woodhouse ha dit...

Benvolgut Comitè:

Espero que aquesta voluntat de tancar el blog sigui només una reflexió caragillera. D'aquelles que es diuen en calent però que no fan arribar la sang al riu. Seria trist, molt trist, per als que el visitem sovint, que aquest espai tant banyolí, tant nostre, tant d'estar per casa, desaparegués. Seria com dir que Can Bernat ja no farà més sopars, o que el Darder desapareix i es converteix en una discoteca.

Jo reso cada dia un pare nostre i setavemaries perquè això no passi mai.

Atentament,

Anònim ha dit...

una discoteca al darder...
ho espero amb candeletes.

anonim3

Anònim ha dit...

Si no en voleu, d'igual de putes com vosaltres, en aquest fórum, us ho feu tots sols en els apats espatarrants i tots contents, i així sereu els més de tot. El contacte amb la plebe és perillós.

Anònim ha dit...

Això no és cap fòrum, això és un blog, i si no en vulguessin no ens deixarien entrar.

Ens deixen entrar, aleshores ens volen.

De fet volen fins i tot a sensacionals franquistoides promotores de l'oblit històric...!

Ja saps que diu la dita: qui vol oblidar és que alguna cosa té per amagar.

Anònim torrecollons substitut, formerly knew as Anònim torrecollons interí

mastegatatxes ha dit...

Guita anìnim, la vara de comandament és teva i no ens toquis més els collons. Apa, a nosaltres ja no ens hi veureu més.

Anònim ha dit...

I ara a qui tocaré els collons, jo?

Anònim torrecollons trist

sensaciones ha dit...

Cuando aparece una dificultad los covardes huyen

emma woodhouse ha dit...

Sensaciones. Que diuen que tanken el blog? Què farem les noies xiscagardiane? No pot ser això no creus? Serà ara el moment de crear la lliga femenina? Sé de molt bona tinta que la ginfizzera estava en plena redacció del manifest de les noies dolentes... I ara què farem?