dijous, 7 de juny del 2007

Properes medalles d'or banyolines

Xisca de Gardi proposa, i l'Ajuntament que faci el que cregui convenient. Però ja seria hora d'atorgar quatre o cinc medalles d'or a la gent de Banyoles que ens alegra la vida, que ens fa ser més feliços, als qui o a les qui els devem moments d'esplendor. Anem pel tema. En Joan Olivas perquè s'ho mereix, perquè és un dels nostres comediants i al qui li devem un respecte quasi fanàtic. Però seguim. Hi ha en David del Passeig, el rei dels còctels, el tipus que amb un somriure pulcre ens va servint glops feliços vernissats amb ginebra de la bona. També hi hauria tota la Carnisseria sencera de Can Muné, el palau gòtico-mundial de l'embotit, les botifarres i el que faci falta. I perquè no dir-ho: Can Japet, amb els seus crossants, cargols i pa exquisit. Les medalles d'or no poden pas ser pels erudits que ja cansen, que ho tenen tot escrit, que ho tenen tot dit. Aquesta gent se li fa una carta i va que xuten. Les medalles d'or són per la gent del carrer, pels de l'obrador (aquí hi hauríem d'incloure en Boadella de les Tortades, per exemple) pels de la feina diària, pels que ens serveixen, atorguen, reparteixen instants inigualables. Aquesta gent es mereix tot l'or de Moscú.