dijous, 7 de juny del 2007

En Siset Escurapalanganes

S'ha despertat en Siset Escurapalanganes. Feia trenta-dos anys que jevia a casa seva, sobre un matalàs d'uns baixos del carrer de les Rotes. No li havia pas passat re a n'en Siset. Només que un dia va tornar del taller, feia jornals en una fabricota del carrer de Girona, i li va dir a la seva dona "Maria, m'estiro un ratu i ja vinc". Al cap d'una estona la Maria va anar per despertar-lo i com que el va veure tan dormit, el va deixar. A l'endemà igual. La Maria per no molestar el va deixar jeguent. Cada dematí mirava com estava, però en Siset vinga a dormir, i la Maria pensava "vols que t'ho digui? Que si vol dormir, que dormi". I així anar fent. Va passar el primer estiu, va venir el temps de les castanyes, tot seguit els regals dels reis, els Manaies i així anar fent. Fins que va fer el primer any. La Maria, cansada que es despertés, se'n va anar amb un viatjant de la Donuts de cap a Terrassa. Els seus dos fills es van fer grans i ara el gran s'ha casat per lo civil amb un de Zàmbia i la petita fa de cambrera en un bar de les Vegas. Vet aquí. Avui dematí en Siset s'ha despertat. Ha cridat a la Maria i no l'ha trobat. Però no n'ha fet pas cas. Ha vist la casa plena de verdet, teranyines i pois. Cap problema, en Siset sempre ha set una mica verro. Ha begut un vas d'aigua de l'aixeta i ha vist molt de silenci per la casa. Però tampoc no n'ha fet pas cas. Ha sortit al defora i ha vist tot el redere ple de males herbes, ferros roveiats i l'esquelet d'en Tarzan, el gos que tenien. Alabatsiga Déu ha dit en Siset. Tot seguit ha pensat: deixa'm anar a esmorzar a Can Banal a veure què hi ha. S'ha passat una mica d'aiga per l'aixella, s'ha afaitat perquè duia una barba de profeta d'Israel que feia por, i s'ha canviat de muda. A Can Banal no ha vist els seus amics de tota la vida. La majoria ja són a l'altre barri i els altres ja no esmorzen perquè el metge els hi té prohibit. Però en Siset s'ha fixat en una cosa: les mosses que passen pel carrer. Totes van amb al ring-ring a l'aire, amb poca roba, amb fils dentals, amb calcomanies pertot arreu, amb ferros pengim-penjam. En Siset s'ha pensat que estava a Suècia o en aquell Tango de París que ell anava a veure amb els de la colla. N'ha cridat a una des de les cortines de Can Banal i una mica més i li diuen el nom del porc. En Siset ha pensat: són nòrdiques carmelites, són com les de sempre però amb menus roba. Tot seguit en Siset se n'ha anat cap al Carrer de les Rotes, ha obert la porta, ha amanyagat l'esqueletu i s'ha dit "vols que t'ho digui? M'estiro una mica més perquè m'ha vingut son".