dissabte, 16 de juny del 2007

Em cago

Em cago…

En la dreta recalcitrant que maquilla el franquisme amb l’adjectiu “de centre”
En els governs que quan s’acostumen a la poltrona no la volen deixar quan el poble els sentencia a mort
En les integrismes culturals, polítics, lingüítics, ideològics i tots els que no contemplen la diversitat dels pobles.
En els maltractadors de dones i nens
En les religions que empresonen a l’individu i no el deixen actuar com el que és: un ésser racional i lliure
En les grans multinacionals que han fet del diner la seva única prioritat i raó de ser
En els masclistes que es pensen que les dones no podem dir i fer lliurement el que ens dóna la gana perquè en el fons són uns insegurs i uns mediocres.
En la destrucció de la terra
En els que no confien en la capacitat del joves
En l'esport convertit en transacció econòmica
En les guerres consentides
En els que malgasten l’aigua i van a comprar el pa en cotxe
En els que van al cine a menjar crispetes
En els que es queden a casa i no van a votar
En els que compren pa francès en comptes de pa de pagès
En els que pensen que per poder ser algú primer cal tenir diners
En els que sempre parlen però mai escolten
En els que maltracten els animals, perquè demostren ser molt animals
En els que no tracten bé als qui els envolta però si volen ser ben tractats.
En els que ho critiquen tot però no mouen ni un dit per canviar res
En la manipulació de la premsa que alhora manipula a la població
En la massa que es deixa portat per les modes i no reivindica la individualitat
En els genocidis de civils en nom de la religió
En les màfies que trafiquen amb vides humanes
En els especuladors del totxo que fan d'una necessitat social un suculent negoci
En els empresaris que no escolten als treballadors
En els dictadors de qualsevol color polític
En els pedòfils
En els mals perdedors que ho enverinen tot
En els que no llegeixen llibres
En els que només llegeixen el suplement d'esports o la premsa rosa
En els que no són amics dels seus amics
En els que no accepten la llibertat sexual
En els que pensen que la política és una eina per fer diners
En els racistes xenòfobs
En la justicia injusta
En l'oblit a la gent gran
En el menyspreu a la diferència
En el consumisme compulsiu
En els que s'amaguen darrera d'una màscara
En la corrupció feta institució
En la sanitat feta negoci
En els que van de progres i en els fons són uns "miramelics"
En els que miren als altres per sobre l'espatlla
En els que no saben aprofitar la cultura per aconseguir més llibertat de pensament



I em cago en especial en els que no respecten la llibertat d'expressió i de pensament.

5 comentaris:

mastegatatxes ha dit...

Ginfizzera, tranquil·litza't dona

ginfizzera ha dit...

Jo estic molt tranquil·la....
Ja t'ho havia dit que tinc una cara una mica incendiària. Quan em toquen gaire la pera la deixo lliure perque surti a passejar...

mastegatatxes ha dit...

Molt bé, que surti a passejar però fes-li deixar el trabuc a casa

ginfizzera ha dit...

Però no deixaré mai de ser incendiària i canalla! Això que quedi clar

Anònim ha dit...

Per què t'haig d'explicar qué és un intercanvi?
Perquè cal que cada vegada recordem que en l'intercanvi el benefici no
és només personal, sinó que a més, és benefici col·lectiu?
Perquè?
Perquè oblidem fàcilment que si hi guanya el col·lectiu, també hi
guanyem nosaltres?
Perquè:
SERVIT JO, SERVIT TOTHOM?

Perquè la paraula "comprar" està en cada una de les nostres frases. Està
en cada moviment quotidià de les nostres vides.
La pots veure en els ulls de les persones que et creues pel carrer.
Estàs a la feina per això, per comprar. Vius per comprar.

Però nosaltres n'estem farts. Per això, exercint petits actes de
desobediència quotidiana, estem creant espais reduits, on només hi viu
l'intercanvi, el verb comprar s'ha desmuntant tant que creem un nou
llenguatge sense aquest paraula, creem unes relacions entre la gent que
s'acosta al mercat, de confiança, d'apropament, on saps que si tu hi
guanyes, l'altre també. Els mercats són petits en l'espai i en el temps,
però ens demostren a nosaltres mateixos que en som capaços, que tenim la
capacitat de sobreviure d'aquesta manera, sense comprar. Generant noves
relacions que no són engendrades des del capital, sinó des del col·lectiu.


El diumenge 16 de desembre, a les 11 del matí, al CSOA La Fibra, creem
un d'aquests espais. On, fins i tot, el dinar serà generat a partir de
múltiples intercanvis, dinaràs una sopa de pedres.


I Tal com diu una pintada que hem llegit pel carrer: FELIZ FALSEDAD!


http://musaik.net