L'Atlètic Club Banyoles

Una part de Xisca de Gardi s'ha fet de l'Atlètic Club Banyoles, l'altra encara és del Banyoles Banyoles. Però jo ara m'he afanyat per fer-me de l'Atlètic Club Banyoles. Primer perquè he vist el video que els hi ha fet el director de cine comercial Albert Serra. El video de l'Atlètic Club Banyoles és, de llarg, el millor que ha firmat en Serra. De llarg! Només algú com en Serra que no en té cap idea de futbol podia estar en condicions de captar en un video l'essència del futbol. Si has vist massa futbol, és impossible que captis la veritat. I en Serra ha captat la veritat del futbol, s'ha ficat en el moll de l'òs i n'ha tret tota la substància possible. Es un video que arrenca amb el you'll never walk alone cantat per Elvis Presley, ja comença bé. l'Atletic Club Banyoles s'ha fet seu l'himne dels nostres germans de Liverpool i del Celtic de Glasgow, on tothom sap que hi ha hagut, i encara hi ha, les dues colònies més potents de la diàspora irlandesa. El video és el futbol, i el futbol no és res més que llàgrimes, dolors, companyonia i fang, dies grisos i sol caient sobre les grades, pols i entrades estil daies, corredisses, arbitres masegats, victòries injustes i derrotes glorioses, el dia i la nit, cops de puny i desesperació, gols sensacionals i els millors dies de les nostres vides. Perquè el futbol és el nostre passat, el nostre present i el nostre futur, si Deu vol. Per això ens hem fet de l'Atletic Club Banyoles, pel video d'en Serra, pel you'll never walk alone, per la Banyoles en blanc i negre, pel mundial de futbol de Brasil, perquè, en definitiva, aquest club neix amb la veritat per davant. I la veritat aviat començarà a córrer pel camp de futbol vell de Banyoles. Endavant, Atletic, tu mai caminaràs sol, ho canti l'Elvis o ho cantem quatre torrats en unes grades esquerdades.