Ventar-se pets

El pet és un fet cultural característic del nostre poble. El pet és una forma de llenguatge amb el qual ens comuniquem amb gent sensible que sap apreciar, com nosaltres, les coses bones que té la vida. Recordem aquí un mestre: l'amo de l'antic hostal de la República. L'amo entrava al menjador i davant de tota la concurrència aixecava una cama per oferir una de les seves més celebrades ventositats. Evidentment el públic que aquelles hores degustava les viandes de l'Hostal no podia fer res més que aplaudir la cançoneta. A la meva classe del Casa Nostra hi havia un company anomenat el Petener. No descobrirem aquí la seva identitat però ell era un dels que alegrava les tardes soporíferes de sintaxi i matemàtiques, de ciències naturals i història. El Petener es desbordava, s'entregava, s'oferia, i posava tot el seu organisme al servei de l'art de les ventositats. El millor pet dels temps petits era aquell que picava directament contra la fòrmica de la cadira. Llavors sortia un so quasi tribal, tel.lúric, un so que era capaç de traspassar les parets prefabricades de la classe i lligar-nos directament amb les muntanyes del voltant, amb els carboners, amb els bosquetans, amb els jardiners que estassaven les cunetes, en definitiva a tots aquells tipus que tan admiràvem. Petar no és fàcil. No és pas com rojar que ho sap fer tothom. Petar és un art i vol habilitat, tècnica, dedicació i un sentit de l'estratègia que ja quasi s'ha perdut. Abans de llançar la ventositat, amb quina classe de pet te les veuràs. Pot ser una veixina tremenda capaç de despintar una paret, un d'aquells gasos horribles que pot quedar-se molta estona suspesa en l'ambient i marejant el personal. O pot ser que sigui un pet sorollós que et delati a la primera de canvi. Pitjor encara: pot tractar-se del traïdor pet amb cua, un horrible llegat que et pot condicionar tota una jornada. El millor pet és sempre el que ha de venir, és aquell pet concelebrat amb els amics, com sempre ha estat, perquè són els amics els qui més saben gaudir d'un pet col.lectiu, familiar, entranyable, fraternal. El millor pet és aquell que fem després d'una Torre de Pujarnol, d'un Can Mià, d'un Hostal de Sant Miquel, és un pet guerriller Rovira, és un pet de la Guerra del Francès, és un pet remot, és un pet de platxeria, és un pet orgullós, és un pet que clama al cel, que ens acompanya i ens va dient "quin àpat que hem fet, nois".